El riu sec de les teules esperava l'hivern per combregar amb la pluja. Les velles xemeneies, glorietes del fum, eren llotges d'ocell...

La fulla és color de teulat, la xemeneia fuma, és el seu treball. Però el seu fum no és el fum de cada instant, ni blau, ni gris,...

A la vall closa del poeta, de matinada hi canta el vent, i entre les pedres, la fonteta, amb un delit inconscient. Allà, quin bàlsa...

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar el bàlsam de la branca tenebrosa, novembre, a la finestra pots mirar! El cel és com un vidr...