A casa hi guardes silenci i una poma, per menjar-te a les set; el roure fet taula i cadira; l'amor mai cordat; ben estès com el pàmpol q...

en la part més desesperada de desembre vam clavar una tija d'ametller a la terra i, contra tot pronòstic, va agafar. no li va importar s...

Corre l'aigua. Ruixat ardent que arrela. La canoca de blat de moro creix. La tija de la userda. Creix. La figuera obre els ulls i...

Avui ens ha crescut una por nova al jardí de casa. És una por petita, una tija incipient. Amb tot, una flor apunta. Demà dispararà. L...

Hi ha tant de món alhora a tot arreu del món: tantes morenes i morrenes, oceans i gavians, bous i anous, cues d'ocell i estels amb cua.....

Retalls de pell en un llac de seda peus mans pòmuls: un préssec Tiges prenyades de llet nova arrelades a la terra mirem enlaire Vetllem un f...

Filtra la tija el desig de l'alçada. Un sol calent n'ha alimentat el fruit i bull a les arrels el neguit suculent d'una t...

M'arronso com un dit, i arbre i pedra s'estiren vora el riu com el rictus de l'ombra. Em paro damunt les llargues tiges dels...

          ¿A qui diré sinó a tu l'hora plorada en la solitud invisible, amor, on creix i calla el desig impossible, on tot verd és ...

I en àrid lloc vaig dormir-me sota un sol de foc; després, amb la parpella encar no ben desclosa, vaig veure que una planta hi havia ...

Com un obsequi s'inaugura als ulls, va dir el nom de la flor del safrà. Una corol·la nua com un calze clavat a terra on l'últim ...

El teu ull clar és l'única cosa absolutament bella. Vull emplenar-lo de colors i d'ànecs, el zoo dels nous els noms dels quals m...

S'obre ran de l'aigua més neta del món: la dels llacs, que és feta d'esponja de neu. És petita, blanca-vori, melissa, tarongí...