Toques les cordes amb gran delicadesa. Al meu cor sento les notes, els arpegis i una allau de moixaines. De: Escenaris paral·lels.  Connexió...

DIGUES EL NOM DEL MAR i toca el sol com un piano. No t'aturis fins que la posta et cremi els dits. Aniré marxant, jo, perquè ...

                                           A Pablo Neruda M'agrada quan rius perquè estàs com present, i el teu riure és meu sense haver...

Al vespre li pregunte a ma mare, en secret després de  les campanades, com he d'interpretar els dies i preparar la nit. En el fons deman...

Vint-i-set sastres se'n van contra un cargol, en corrua: el més valent no té cor ni de tocar-li la cua. Quan el cargol els ha vist, ja t...

Tocava mare i ja no hi era el món darrere, amb dents, amb ungles brutes, amb colps o mans que duien la ferida. Els germans d'infantesa i...

Que el gos digués mèu-mèu-mèu que la vaca li contestés cotx-cotx-cotx i que mentre la gata cantés piu-piu-piu l'ocell fes com si un inst...

Avui recordava a En Puig de la Lletera que, quan jo feia el segon curs de batxillerat, i d'anada a l'Ibèric del carrer Gran de Gràci...

La corda d'un violí és de tripa, era de tripa i ara és de metall que és fred i mort però mai desafina, gris i perfecte com un hospital. ...

És perquè ha estat enamorada   —matins d'ahir—  que té la cara enriolada:   «Feliç de mi, Fruitosa soc —diu la mirada—   falda i coixí. ...

podent llegir el món, per què llegir en la seva absència? toqueu el llibre, llegiu el paisatge. podent celebrar les imatges exteriors, per q...

No són paraules sense solta: hi ha enganys que ens fan saber la veritat. Un matí qualsevol descobrim que l'amor pot trabucar-se. Que en ...

Diuen: que el vers et sorprengui en plena feina és a dir: mentre el busques. Però hi pot haver un obstacle: la tensió que pot ...

Els rellotges marquen el pas del temps; que s'aturin que no corrin que no toquin i nosaltres serem eterns. Ivet...

Són sorprenents: s'uneix  cadascun amb el seu veí, com si parlar fos una acció estàtica. Disposats casualment per trobar-se tan ll...

Allunyar-se del virtuosisme per tocar la veritat, això és del que parlo entre dents. Anna Gual. Molsa.  2016 Epíleg de Gem...

Corria com folla, dansava molt bé Heroica i bonica al mig del carrer Rodava i voltava, s'omplia de vent I reia i callava i seguia co...