El cel llanguí ja massa i torna a resplendir i de pupil·les la font sembra. Serp renadiua, ídol esvelt, riu jove, ànima, estiu tornat de nit...

Tanta sort que no vaig ser una al·lota flor, perquè amb el temps hauria estat una dona ram, i ves a saber, tu, si hauria anat a parar ...