mai no tornaré a tenir aquesta versió de mi mateixa deixa'm afluixar el ritme i estar amb ella ー sempre evolucionant De: desperta Rupi K...

No hi tornaràs al regne abandonat, als corriols de juny, al rierol ombrívol sota el dosser dels castanyers verdíssims, al racó humit on crei...

Hui tornen ells, els nostres morts. Fan senyals amb les mans, passen d'un Grau a l'altre; fan més dura la falta, molt més fonda, més...

          Dedicat a la Mercè. La veritat oneja al vent, i cada bri d'aire et bufeteja els somnis fins a convertir el teu son en fum. Què...

Quan l'ànima que brega trontolla defallida i l'esperança incerta per trist camí se'n va, l'estrella que assenyala els camins...

La tieta vol plantes i animals. L'enamoren els jardins més que cap home. De tant regar flors cantant sola, m'he tornat una dona gran...

Calçar una vida petita, estranya joguina, i sentir-la avançar. Som aquell tren que no sortia del menjador però que mai tornava a casa. Ire...

T'he dit que avui mateix he trencat aigües: que m'he parit, com un pa, a mi mateixa. Aranya tenaç, faig i desfaig trames i m'enr...

                ... and thou no breath at all?                         Thou'lt come no more,       Never, never, never, never, never!   ...

—Mare, digues, per què els núvols que abans vestien de blanc de sobte ara s'engalanen i es vesteixen de morat? Per què els ocells ja no ...

S'encalma el vent, també la mar s'encalma. Ara les barques van tornant a port i els pins s'adormen vora de les cales. Un mantell...

En allà, en el cel, vols de nigrils volen mentres lo sol s'amaga ja, la marina calma i transparent emana lo sou ventarello lleuger perfu...

en algun lloc, un sol. més avall, uns nois bruns com el sègol s'insulten les mares i juguen a bàsquet, salten dins de l'aire i s...

La soledat és una casa on vas viure de petita i ara quan hi tornes tot et sembla minúscul i tu no hi caps. Sònia Moll. Faci'm ob...

  Se m'ha escapat un globus  tot sortint per la finestra. No m'han sabut dir on anava     ni la mare ni la mestra.    Sé que ha creu...

Després d'una vesprada d'hivern gairebé calurosa tornar a casa i encendre el foc és un ritual quasi precís que no es perd encara que...

Al començament     jo era terra                     jeia d'esquena per ser camp i quan em girava     de costat                   era un ...

El camí dels magraners soleta em deixà a l'alcova. Adeu, amor matiner, lleugeres ales de rosa. Per a gronxar els tamarius la marinadeta ...

Encara que ara sembli que un oceà separa les nostres platges, un dia em veureu tornar sobre un pont d'històries i de contes que us hauré...

Clareja al pati. L'aigua mort sobre l'herba. De sobte, el dia. És primavera. Una nota s'escapa del pentagrama. Tornen al poble d...