De Dosaigües recorde els dies clars d'estiu on respirava bon aire, un poble tranquil, humil, amb olor a menta i a pi. I la gent senzilla...

Un vel de pluja il·lumina el paisatge estrany, inhòspit, com el sol en eclipsi, com la lluna a ple dia. Així la teva viva mirada muda sempre...

Ets eixida del son com del mar. Tota humida, somriu encar ta boca als somnis, dolçament. Brilla el sol a les herbes, però tu veus l'arge...

Si dorms tranquil, i és net el teu llençol, i és càlida i segura la flassada, si dorms tranquil enmig de la foscor i del silenci, i si ningú...

La vella filava la font de pastor, quan la neu rajava tot era claror. Preludi de vida! Sagrat naixement! màgica florida de la flor d'arg...

La bona cançó, la de l'aigua clara, la de l'oratjol entre el verd pinar, la del nin dormit que canta la mare, la bona cançó voldria ...

Límpida, delicada i tènue  la llumera del matí talla les tenebres i  les ombres de la nit. A la platja, muda i silenciosa l'escumosa boi...

A LLÀ on l'aigua es confon amb les flors per captar l'aparença d'un somni, o el color de la pensa exposat... Allà on l'eco d...

                  A Francesc i Ellen Com figures fantàstiques sorgides del no-res i un mar igual de fondo que els negres cims torturats refl...

Per sort, la pertorbació que et va colpir  va disminuint a mesura que el temps avança a causa del fregament amb l'oblit. Aquesta ...

Éssers feliços animen el curs de l'aigua profunda. Ran de la riba m'inunda la lluor de l'herba humida. El sol del dia s...

En el cor d'aquesta poma hi ha un piset ben arreglat. Amb un cuc bona persona que fa un temps que el té llogat. Hi respira bona a...

Jo et donaria, amor, tota la tarda per fer del temps un feix d'hores esparses i així, com mar tranquil, blavejar l'aire. Jo ...

desfés l'angúnia de les nostres fes, deixa'ns tranquils tastar la bona i aspra llengua del no-res i deixa'ns a nosaltres ser...

                                          A Lluís Solà Les ales de l'agró, fines i sinuoses, planen tranquil·les sobre l'aigu...

Mercè, Palma m'és llunyana, sóc lluny dels carrers, lluny dels ametlers i d'aquells carrers que clou la murada. Mercè, ...

Diré: fa un dia maco, estels llunyants que brillen, vestit color de rosa, engrunes de memòria, llarga tarda tranquil·la. Podent dir ...

A Laia Climent, que ha sigut mamà A un ninet que ha nascut           li fa la dida     un bressol de vellut          de margarida i e...

Quan el record només conté records, i l'horitzó defineix en nosaltres la inquietud d'un límit, és arribat l'instant del co...

Soc un tipus de persona tranquil·la, reservada, però tot i així, tinc els meus amics. Com pot ésser un cambrer de l'estació o algú que...