a Ramala els vells juguen a escacs en el cel estrellat la darrera jugada ignora la llum o la foscor l'ocell engabiat en un rellotge salt...

    Travesso el pont i els tornassols esclaten     a les façanes.     Al pont de pedra els tornassols remunten     fora muralla.     Ciu...

Compra cebes, recull els ossos dels somnis que van morir-se fa deu anys. Fes neteja. Plega roba i apariona els mitjons i la singlada dels te...

A l'altra banda del carrer, la casa de set plantes, colors estridents, parets escarbotades, xeringues pressentides als racons. Un fugaç ...

                       a Rat Faràs el ple vindràs l'hora et serà donada El moment esperat es farà teu Els temors les esperances et llisc...

El poema poetitza condensant, protegeix el nucli de sentits perversos. La closca, quan el nucli la travessa, mostra al món un dens interior....

          Mirava, allunyant-me,           un orient de coníferes.               ÓSSIP MANDELSTAM Mirava, apropant-me, un barranc d'olive...

Convexitat del mirall: espasa-fred. Pont buit que travessa un canal que travessa una cascada. Riu. Voluntat de riu. Cavitat-martell loquaç f...

Sobre l'arena a fosques la lluna ha obert camins que travessen la mar – línies d'aigua i sal que parteixen les ones. Sobre les...

Hauria arribat abans de travessar els incendis, però corria l'alarma, d'aquella veritat, més probable—quan tots marxàvem. ...

Un gavot temorenc aixeca el vol, travessa esllavissat l'ampla vessana, trencant l'alè del vent fa un giravolt; mou els sembrats ...

jo soc aquella que disposa els mots sobre el tauler quan la partida ha començat. jo soc aquella que habita una por petita, una ...

M'arronso com un dit, i arbre i pedra s'estiren vora el riu com el rictus de l'ombra. Em paro damunt les llargues tiges dels...

Era, amb l'impuls alat dels versos, com l'ocell que travessa el vidre. Volia viure perquè els mots dels altres trobessin en e...

Transito foll a l'hora ufanosa en què núvol i paraula esqueixen la claror del cel Travesso núvol i paraula amb un deix de cla...

No és a la nit sinó al capvespre, a l'hora blava, quan deu mil ocells a la renglera d'un cable elèctric es posen d'acord i a...

Hi ha un abans i un després, una esquerda en el temps, l'ansietat amara els senys. Òrfena, l'ànima s'esvaeix, no queda c...

Tant sospirar, tant somniar!, i el dia, inútil, se me'n va. Soc un amic massa garlaire del pi, l'ocell i l'air...

   A les postes de sol de Formentera Ratxes de sol atravessen blaus  marins                                     ...

El sol de tarda brilla amb més lluïssor per compensar les ombres més profundes; núvols inflats llisquen lentament com si hagueren de trav...