Com el vi d'anyada*, així van ser els començaments d'aquell feminisme protagonitzat per unes dones que volíem trencar cadenes. On só...

I a aquella generació de dones de raça valenta -les de les nostres àvies- que, sense renunciar ni a l'amor ni al treball, molt sovint fe...

D'infants a infants, volen com les gavines papers de bon omplir amb mots de pau i d'amistat llunyana però encesa amb resplendor ...

Hi ha dies que et falten les forces, et falta potència i el treball es fa feixuc. Perds velocitat  amb el frec dels anys. I et pregunt...

D'infants a infants, volen com les gavines papers de bon omplir amb mots de pau i d'amistat llunyana però encesa amb resplendor ...

Grans o menuts, amples o estrets, grossos o fins, lletjos o bells, siguen com siguen són tots els peus dignes d'estima i aplaudi...

En la llei i en el pacte que sempre guardaràs, en la duresa del diàleg amb els qui et són iguals, edifica el lent temple del teu ...

El seu camí, tan llarg, tan ple, on els anys no fan pols perquè tot és viu. Els colors i les línies, el bronze, els blaus i l...

          ¿A qui diré sinó a tu l'hora plorada en la solitud invisible, amor, on creix i calla el desig impossible, on tot verd és ...

Miràvem les blavoses  muntanyes orientals, enceses per la torxa vivent del sol, la suau calitja que ocultava el mar, l'enramada on ...

La lluna vessa claror platejada sobre l'ona turgent que amaga el peix, el de l'escata que brilla irisada i omple la xarxa amb...

Casa escombrada, casa endreçada. Bon treball i bon semblant fan anar la casa endavant. La bona casa la fan els veïns. ...

La terra ferma sota el cel reposa compacta en ella mateixa. De tant en tant tira enlaire una alosa (no com la mar que es regira i es ...

La poesia se escribe cuando ella quiere,                             no cuando uno quiere.                                       JOSÉ HIE...

Si em mor, que el cant siga realitat, les esperances siguen fets i que d'altres continuen el que nosaltres continuem. Si em mor -...

Vas treballar, edificant persones, a poc a poc, entreteixint els graus del sentiment i el rigor lògic. Vam ser companys en temps dels...

Mare, gràcies per la vida Àvia, gràcies sobretot per l'educació Sense educació, l'ésser res no valdrà L'ésser no neix pas...

El sol, estrac de la jornada de treball, lent va i se colga als peus del mont. La lluna, s'és posada en cent i un mal, veient la llu...

             Al Zaire i a Ruanda             han mort milers d'innocents, i... Encara avui, a Rio de Janeiro, ferotgement caçats com...

El repòs pertany al treball com les parpelles als ulls. Obra selecta de Tagore , 1975