El seu perfil hel·lènic té un punt de gravetat                         quan està trista. Les ones del seu pit               ...

Quan arribes a casa amb la cara cansada i t'asseus a sopar perforant les notícies preocupat a saber com serà la setmana (no saps la prim...

Sempre els records ens miren en el mirall dels somnis, dibuixen fidelment l'amor i el desig, l'enyor i la tristesa, com...

Amb tots els colors faré una llaçada i la guardaré en capsa tancada. Quan em llevi trista qualsevol matí, d'una tisorada en prendré un b...

En la Pau no hi ha mirall, ni tristesa, ni carència, ni engany. Sols essència i veritat, plaentment, força de voluntat. En la Pau no hi ha m...

Sovint em pregunto: Per què el blau m'escau? Tristesa que em furga la lleva a l'instant. Pintar-me voldria un vestit de dril amb bla...

Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre... Un altre país fora casa teva, i diries «sí» en una altra lle...

Rambla dels jocs d'infantesa a mercè de tots els vents, rambla dels enyoraments que de l'ànima fan presa. La que sempre hem vist est...

som la fúria del vent que allunya els ports som el fred cada nit dins de l'estable som la pena del mar que no té platja som la recança d...

Per un somriure germà del bes més fràgil cavalcaria des dels poemes més tristos fins al llevant d'un rostre. Jaume Medina. Encalçar el v...

Pau paraula sense veu mort, soferència té un trist ressò avui en cada lloc. Vida és un hàlit tendre i ningú n'entén lo dolç sou carinyo....

Et deixaré, si vols, la veu Mentre tu tens els llavis closos. Molt lentament he après els mots I l'aspre foc que els encadena: Són...

De no cantar jo m'entristia: per mi és el cant tal com el pa  de cada dia. És un parany, una ferida. Cada cançó s'emporta ...

Soc l'arbre de la tardor, que ha plorat les seves fulles; la pàl·lida flor humida de pluja. Soc el vial solitari, sense meta i sens...

El plany poruc, estel a la botiga, no tempta ni destria la tristesa, per això el fred aquí muda en certesa: l'hora no és senyora de ...

Aquest matí trobo a la finestra un bocinet de nit. Es veu que s'ha perdut entre la pluja, i jo l'he recollit. No vull que el sol...

         I No som silenci. Podem dir la tristesa, anomenar les albes. Sabem que és la tenebra callada sobre els llavis. ...

Plou..., plou! Tot és núvol i gris. Plou..., plou! Dius que això et posa trist! Dius que no t'agrada la pluja perquè banya el car...

El sol ponent que ja no es veia encenia els castells de núvols negres que hi havia sobre el mar... Fragment. Joan Maragall. Poesies.  198...

Moltes frases té la llengua Anglesa, només d'una he sentit el so, fluixa com la rialla del Grill, forta com la Llengua del Tro. Qu...