Camino pels carrers, travesso ciutats trinxades, llegeixo noms de pobles que conec, m'assec sobre voreres enrunades, m'endinso fàcil...

Cau una pluja fina que va amarant la terra però si fes bo o si nevés els xiprers en renglera serien aquí mateix, guerrers morals de l'en...

Ha tornat la guerra a la ciutat dels turons. Dic turó, però tan sols és terra grisa devastada, ciutat               multiplicada, ciutat sem...

es confonen els termes de la vida i la mort, s'anul·len diferències, predomina una joia prenyada de reserves. El paisatge s'estén al...

Camino pel pendent d'un turó verd. Hi ha gespa, entre la gespa, flors, com en un dibuix per a infants. El cel boirós ja es torna blau...

Terra accidentada, en diuen. Barrancades i turons, penya-segats esquitxats de planes rebels, i turons disposats a ballar, sempre. Paisatge e...

Saltant turons, solcant cingleres, quan fa la recta o als revolts, com una cinta, el camí serpenteja i avança i no s'atura enlloc. Segui...

Vent encrestant la mar, núvols en dansa, mirades fugisseres de cel blau. Entra el Sol al senyal de la Balança: les portes baten i la fulla c...

  Els nens s'han escapat de l'escola i salten, riolers, pels turons que hi ha prop, tirant-se pedres de cotó fluix i boles de farina...

                                          A Lluís Solà Les ales de l'agró, fines i sinuoses, planen tranquil·les sobre l'aigu...

Quin coi d'escriptor seré si toco el dos i, després d'haver tastat el bo i dolent, no em veig amb cor de donar-ne testimoni? Pel...

l'herba s'estén terra enllà, arran de turó, turó avall, es torna arròs i te i de nou herba ― Brigitte Oleschinski. Corrent ...

Aiguamolls pletòrics d'encenalls i un foc indecorós. Turons empeltats de saba carmesina. Laia Llobera i Serra. Cicles , 200...

El turó es dreça, opac, contra el cel líquid del silenci que en cascada de núvols resplendents es precipita avall, s'esbalça. ...

Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. Allí les pedres invo...

    (Portada de la pel·lícula Elisabet) Basta mirar el cel, basta veure els arbres, basta mirar els cims de nostres muntanyes per sebre...

¡ Ai casa tan camperola, Déu me la guardi de mal! A l'eixida, tota sola, veig una malva reial. Al safareig, de basarda, bat...

No és gairebé ni un carrer, són massa poques les cases per merèixer-ne el nom; simplement un camí entre l’única taverna i la botiga ...

I la rosa s'obria mentre jo dormia, i les cordes amb tremolor de música, capríped, branquillons balders sota els peus; nosaltres aquí...

M'agrada veure'l devorant les milles i engolint-se les valls i deturant-se a l'indret on s'abeura; i després, fent un sa...