Esplet de llum, cos inabastable: mirada. Per la mar que es desborda salla el vaixell a plenes veles. Ramon Guillem. Celebració de la ...

En una mar llunyenca, perdut entre dues guerres, el vell soldat cerca en l'escuma que s'allunya del vaixell, el seu ca...

Quin goig antic, déu meu, badar una magrana, despullar-la de vels i menjar-se gra a gra tot el sol de l'Egeu. Quin plaer fresc, amics, a...

Passar per sobre del pedrís que separa la carretera del passeig marítim retorna nítidament una cosa que fa molt que coneixíem: el xivarri en...

                                          A un escriptor Brilla un estel entre les cendres blanques que del que fou lúcida vetlla resten. B...

Marinera, a l'hora que desfermes les sivelles creix la sang aigualida que obscureix l'arena. Al ventre dels vaixells s'hi cou...

A una pregunta de la mestra s'alcen vint-i-cinc dits: són els mastelers d'uns vaixells a punt de salpar cap als mars de la i...

Marinera, a l'hora que desfermes les sivelles creix la sang aigualida que obscureix l'arena. Al ventre dels vaixells s'hi cou...

                                             22 de setembre Olor de mar fixada en l'ancorar per sempre més. Abans enyoradissa dels...

La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluen...

Ets l'esdevenidor, l'aurora immensa sobre les planes de l'eternitat, el cant del gall rera la nit del temps. Tu ets el rou, ...

Pinto les notes d'una havanera blava com l'aigua d'un mar antic. Blanca d'escuma, dolça com l'aire, gris de gavines,...

Jo trec estels en aigües matineres per a ta complaença que em somriu. El meu cor, gaudiós de tes banderes, és vaixell dels teus ull...

Gràcies per ser un pont creuant l'abisme. Per ser vent fresc quan fa calor. Per ser un estel en la nit fosca. Gràcies per fer ...

Mirandes entre núvols de cel i de bugada: els dilluns primicers una mà delicada us decora de veles, o casolans vaixells! De nit ba...

No naveguis, ara, que les barcasses ancorades remouen, esmolades, velles tempestes de sofre i plata. Espera que passi: tot és ferralla. ...

Qui ha llençat els vaixells de paper al blau trencat de l'aigua? De quin naufragi t'escapes? Poruc, refàs la mar per camins de...

Carme Riera

M’agrada el riure dels teus ulls, on el reflex d’una llum em sembla un far a la marina. I per la sort d’estar mig foll jo m’imagino ...

Les gavines naveguen contra el vent, travessen el mirall de l’horitzó, arriben els vaixells, uns cavalls fatigats. Del cos del mar s...