Baixava un pastor per una vall fosca, però en mirar el cel ja té al nas la mosca. Crida al gos d'atura però ell no li respon. Ovelles to...

Narcís fa mutis, a Queralbs. Vidre velat dels cotxes, que dormiten, abandonats en un racó de plaça. Tothom s'enfila al tren. Pel...

Tot es mou. Corrents d'aigua subterrània desgasten els nostres peus, com còdols. Sabem que tot passa i res no espera. Sabem que l'er...

Silenci és el mot que més sobreviu en els teus versos... Evoques una manera de respirar sense fer fressa. La veu s'escola pou avall amb...

Seré la vall o el cingle i no sé què és primer, però de ser, seré i el seré m'esperança. Com una font, seré o erma com la manc...

Onsevulla que et trobis aquest dia, guanyant el freu o davallant pel riu o pellucant, devora la masia, un raïm d'or, deixalla de l'e...

Aquells boscos infinits al voltant de la vall seguint les aigües fredes, les roques, les herbes, els brúcols... Els esbarzers arriben fins l...

Escolta, Eivissa, la joia que convoquen les aigües tranquil·les, l'immarcescible límit de la mar, el toc d'or a ponent, bressol que ...

Camino pel pendent d'un turó verd. Hi ha gespa, entre la gespa, flors, com en un dibuix per a infants. El cel boirós ja es torna blau...

Intimitat de la tarda. L'ocellada hi canta amb zel i el rierol amanyaga la vall de Sant Daniel. Aquí reneix l'alegria i es sotmet el...

El Ripollès, amb dinou pobles de pagès, que a Catalunya tenen més pes que res. Hi ha racons ben bonics, tant per pobres com per rics. Visita...

              No hi ha març sense neu               ni sense Mare de Déu.                        (Dita popular) O H neu de març qui has ens...

No val d'escriure aquí rosa i viola, i maduixeta i cirerola. Tanta flor no clareja en el teu cant. Les Muses mai t'ajudaran, si no d...

Canta'm aucell arcàngel amb el bec estira el fibló que despunta del meu cervell Per muntanyes i valls transmigri el cant i qui ...

  Afores de Montpeller, a prop del Mas de la Merla, un dematí clar i serè que fa madurar les messes.   En un predís del jardí, els do...

Ja veig damunt la serra de foc el nostre pi. Oh gent que per les feixes daurades feu camí! Em sobta com un vi la força tota vella i hum...

Vaig enviar la ment a caçar quelcom nou, perquè ho trobés i atrapés als vells turons; com el colom de Noè se n'anà i com el colom de...

La vall us ho diria. Dies clars feien més verds els prats i les muntanyes. Taüll en el record i dues flames feien present els segles i l...

Catifa d'anemones blanques com un llençol brodat d'estels, làpides cobertes de líquens i heures, posen uniforme a tants se...

Deixa que el riu acaroni amb les seves aigües el tàlveg de la vall, que escolti el retruny del tro i que reculli, dels vessants de les ...