Esplet de llum, cos inabastable: mirada. Per la mar que es desborda salla el vaixell a plenes veles. Ramon Guillem. Celebració de la ...

Entra en el joc ja vell del laberint on tants de cors humans cerquen sortida, i escolta els esgarips de por per la incertesa. Tu pots encara...

Sota teulada dorm una òliba. El seu respir profund i reiterat podria fer pensar en criatures que erren sense cavalcadura, en vestits infanti...

Ai, quin cel tan blau!, quina mar tan plana! Una vela, lluny, sembla una rialla i el sol, tan encès, diríeu que canta! Petxina, d'on ven...

Aquest mirall d'absències no diu tota la veritat. Per qualsevol escletxa del temps nou la llum esclata i al foc dels anys hi ha el gran ...

T'he despertat: tenies la cara plena de sol, i tanta llum sobre la llum closa dels teus ulls! Jo mirava les palpitants parpelles com l...

El món dorm, com una donzella encisada en un bosc llunyà. ¿Quina paraula li farà obrir, somniós, la parpella? ¿Per deixondir-lo caldrà ...

Amb les closques de les nous avui hem fet naus. Amb els papers de les postres hem posat veles. Amb els escuradents de la carn hi he...

                    De Al sud de les teves mans Llum a les algues noves del dia. Tu dorms encara. Aixeco l'ona d'una paraul...

Tinc una barca molt vella, tota blanca, amb una estrella, l'avi m'hi deixa pujar, com m'agrada navegar! Vaig a l'Àfric...

Com un bosc de ribera, teranyines d'arbres indecisos en una dansa lenta allunyen la ciutat del pas plàcid de l'aigua ― mo...

A una pregunta de la mestra s'alcen vint-i-cinc dits: són els mastelers d'uns vaixells a punt de salpar cap als mars de la i...

I he restat al port amagat d'una illa. Quin deler més gran les roques florides, les veles de calç, el cel de falcies. Ah!, tenir...

fent humils precs al vent tremuntanal que en son bufar los sia parcial                     A. MARCH Fent el trajecte del passeig soli...

Mirandes entre núvols de cel i de bugada: els dilluns primicers una mà delicada us decora de veles, o casolans vaixells! De nit ba...

No sap què fer la tarda del diumenge, s'angunia de tot. Un vailet camallarg, vestit de mariner al braç patern es penja i se'n va ...

Que facin el seu camí tots els estels i les albes. Que floreixin tots els vents damunt de veles i branques. Els ocells signin el cel i...

Flameja al sol ponent l'estol de veles en el llunyà confí del cel i l'aigua. La mar, inquieta, com un pit sospira en la platja r...

Infla les veles, veler, deixa enrere ports i platges; tots els camins són oberts a la joia i als oratges,         ai dolor! Ille...

 Per la Dolors Folch, a la manera de Lu Yu M'aixeco tard, esmorzo fruita i torrades i cafè, mantega i melmelada. Vaig al mer...