Vas baixar del tren A ritme de blues regurgitat Espargint monosíl·labs, Bufant un vidre pàl·lid, Tímid de vellesa prematura: Amb el...

M'agraden les cases velles i els vells amics. No demano al grinyol de la fusta que tanqui perfecte. Ells no em demanen res que no sigui ...

                              A la meva mare Parla'm de la vellesa, mare; de com admetre la caducitat del iogurt; del glaucoma insistent...

Només soc un vell que arrossega els peus i fa de ventríloc per un déu que no ha parlat amb mi ni una sola vegada. El que té ulls de cabra i ...

Mira, poques vegades et fan ser un lilà a la vora d'altres matolls, mentre aquest món gormand de tant misteri que es va fent vell de l...

     (Record de Hemingway davant el cap Vermell) Vell pescador que estimes l'aigua i el cel i la nit grans i se t'aferra al paladar ...

El vell ametller, fort i ple de vida, ha estat el primer a treure florida. És ple de flors blanques d'un to avellutat, i l'ametller,...

T'han estat injuriant mentre et volien per mantenir un foc nou amb papers de diari. L'amor no és el caprici per un cos, ni l'amb...

Musa, no ser boxador és com no ser res. Ens has furtat la multitud eixordadora. Dotze persones omplen la sala i ja és hora que comencem. N...

Envejo la pedra fresca de la teva silueta massissa. Perquè ets més vell, i més fort, que la meva memòria. Perquè guardes el secret de peus x...

Ell li besa les galtes de préssec. Ella no té l'edat, flor granada, ni té por de la mort que obre la boca com un oracle a les parets vel...

Avui recordava a En Puig de la Lletera que, quan jo feia el segon curs de batxillerat, i d'anada a l'Ibèric del carrer Gran de Gràci...

Llegim encara llibres això es fa quan et fas gran i et ve a la ment l'estrella del gerundi aquell anar-se fet vell que llampega com un c...

Entre les cases on vivim hi ha forats de runa i de pols i ara, tenaçment resistents, a la paret mitgera es veuen papers i colors de les camb...

I quan el cor amb un darrer batec haurà fet caure la muralla d'ombra, per dur-me com antany vora el Senyor em donaràs la mà, oh Mare! De...

Veuré créixer els meus fills tant temps com la vida em deixi. La lluentor dels ulls travessarà l'instant per seguir-los estimant en cada...

De l'amor a la vellesa, creada amb síl·labes aquoses, de la remor subtil que discorre sota els raigs de les ones i entra en l'extens...

Passar per sobre del pedrís que separa la carretera del passeig marítim retorna nítidament una cosa que fa molt que coneixíem: el xivarri en...

Quan tots dos serem vells i grisos i ensonyats, no tindrem foc on arrupir-nos, car els focs van apagant-se en l'aire tebi, sense agror. ...

Replegat en la pols com una fusta vella, l'ocell que vola sol bat fortament les ales: per què el seu cant degut és un filet de sang i l...