O amor das cousas mancaba como a voz dun can ferido que viña desde moi lonxe. L'amor de les coses feia mal com la veu d'un gos ferit...

Quan ve Nadal fem el pessebre amb rius, muntanyes de colors, el caganer, l'estrella, l'àngel, el nen, la mare i els pastors, cantem ...

Estimar la terra i amb ella tot allò que l'anomena. Defensar-la i, si cal, lluitar-la amb la força dels que ja no hi són i l'esperan...

Si penses que les coses bones ja venen, I que el món millorarà, no continguis l'alè. Tu ves al cementiri, i a veure què et diuen. ——————...

a l'alba   ocupar el seient del pilot agafar el volant amb les dues mans i venir cap a tu   i de seguida adonar-me que no faig ...

  Vingueres  de  molt  lluny.   La  teva  faç, com  la  del  sol,  refulgia  tot  mirant  a Orient.   Jo  només  tenia  la  certesa  de  la ...

Em quedaria les sabates verdes, però vendrà la tardor, li cauran les fulles i llavors què. Antonina Canyelles. Exercicis d'una mà insomn...

Ajunta les mans, avui cantarem una cançó.                           Vindrà la mort                            i no et trobarà. Ajunta l...

No són veus celestials, que de lluny endins ens parlen. Són veus estimades. Veus de dins, veus distants, veus que diuen un camí que ningú no...

Només qui ve del vol sap caminar per les vores petites de la sorra sense arrugar-la. Gemma Gorga. Viatge al centre . 2020

En un temps sempre igual esdevingué el poema —el moment constant                 del mar i la terra— sempre venim del mar                 co...

¿Se n'aprèn amb els anys, de viure? ¿És, per contra, una cosa que s'oblida? ¿Al cor de la resposta, no deixar de preguntar? La sang ...

Els teus murmuris, oh mar, han fet la meva infantesa clara, ara silenci només i el silenci m'acompanya. El veler que llisca mar endins, ...

Ara començo un altre cop la vida; ja soc en aquest món de la matèria que té perfum, però, d'eternitat. Sota la nit, que no s'atura, ...

Diu la nena de quatre anys i mig que enyora l'avi que no va conèixer. L'infant no sap de temps ni de dols per la mort ni de tempeste...

Ha vingut com cada any la primavera: colors grocs i vermells, ocells al vol, un vent enjogassat, amb la fal·lera de perseguir el que troba s...

El Matí, que només ve una vegada, rumia si venir dos cops Un Sol Matí amb dues Albades fa de la vida un sobtat Valor. Emily Dickinson. Aques...

Quan tots dos serem vells i grisos i ensonyats, no tindrem foc on arrupir-nos, car els focs van apagant-se en l'aire tebi, sense agror. ...

Cos lluminós, tija d'aigua tu vens tot i que els temps no ho permeten tot i que els temps ens separen tot i que són folls i que res més ...

Ni vinc del nord ni vinc del sud, perquè el meu meridià recorre les pàgines d'un llibre en blanc. Recomença amb cada sol i s'acaba e...