No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

De tots els camins en podem treure alliçonament. Però des del cim d'una muntanya es fa difícil de reconèixer les fronteres. I continuo e...

                              A la meva mare Parla'm de la vellesa, mare; de com admetre la caducitat del iogurt; del glaucoma insistent...

El cel és fet de satalies blaves, travessen l'aire campanetes d'or. Les lletanies planen damunt dels prats com fumerol dormit. El mó...

El vent i el pi s'emplenen l'un de l'altre, vora el camí. De: Hivern Temps de haikus . 2022 Text: J.N. Santaeulàlia Il·lustracio...

El vent passeja pels carrers l'alegria dels nens i un aroma dolç de flors invisibles. Aquesta alegria té els colors de l'arc de Sant...

Breus vermellors subtils en llamp. Cercles menuts de verd i blanc. Corbes gracioses de l'herbam, ajupides en el quadrat. Una pedra, al m...

El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

¿Has vist, Berta, com voleien          les fulles? El vent de tardor els dona             ales i les allunya. Però         nosaltres juguem ...

I A l'abisme immediat les grues esfondren retrats passats pel temps.  A la incertesa del futur, no li calen explosions que enfonsin esgl...

Et llego el meu viatge d'aeroplà per rutes trefilades en els núvols, els llargs silencis d'ombra quan es vessa el migdia i el vent s...

Tot ha tornat a port. La nit vessa a les mans murmuris d'aigua. El globus és un mai immens i un iceberg a la deriva. La bellesa ...

Si podia donar-te et donaria quatre potes ben sòlides —quatre— per trepitjar la terra que trepitges: l'una de vent, l'altra ...

Cel i mar                cel i mar i la costa plomosa de Garraf el camp i la muntanya com l'abraç de la mar —qui deixava Castella no hi ...

Com un fruit del silenci amb ales de solitud, com planta pionera he arribat a aquesta illa blanca. Quantes bufades de vent! Quantes tempeste...

Quan l'ànima que brega trontolla defallida i l'esperança incerta per trist camí se'n va, l'estrella que assenyala els camins...

Han callat les cançons i els borratxos. Que, ben d'hora, demà, cal llevar-se. Mor la llum a les isbes. I els nanos de la festa retornen ...

Com boll que vola arreu quan és el temps de batre els ventadors van bressant els ventalls i el vent fa el que li toca i allà hi ha una dea q...

Caure, sense piquet, al llac congelat mentre sona el vent metall i la percussió de Finlàndia . Anar palpant el sostre de gel per trobar l...

No vull minuts, ni mesos, ni tan sols demano anys. En tinc prou amb una eternitat que em deixi empremta en el buit de la mà, l'...