Dessobre la terra dura anava fent ma drecera. Passava el vent, sorollant la canyes de la riera; el vern era sense fulles i seca la ginestera...

Vent i aigua, la imatge, fora. Crepuscle, incendi, xiscladissa d'ocells en paral·lela línia. Primeres ombres s'abaten sobre el pont....

La vida també és esperar cels enfurismats, la impertinència del vent, una tempesta, la tornada del cuc. La vida és nedar en cercles....

Un vent frenètic s'enduia les illes. En una onada blava la cítara d'Apol·lo les va assentar. De: I Brilla en la foscor Giota Parthen...

Tota la nit esperi l'alba, i el cel no veig emblanqueir. Ah, si volgués el vent que passa portar-me aquí el teu sospir! Del teu castell ...

Ets l'aigua que el sol evapora, vapor dins dels núvols corrent amb el vent. Ets la pluja de veu melodiosa, regalims d'aigua als vidr...

Tota paraula espera i arriba als ulls de l'ànsia si escoltes com el vent impulsa cels d'edats estranyes. Alça't, com el xiprer, ...

De bat a bat el cor, el nostre cor obert sempre. De bat a bat la mà que es lliura, amiga dels amics. I un futur massa inequívoc, sempre a l...

Deliberadament tanquem la porta; a fora, el sol i el vent, els camps i l'horta; a dins, molt sola i molt endins, la Meravella; ardent, l...

Si la vida és un regal, el regal és el present i viure'l estimant tant com el molí estima el vent. Roc Casagran. L'abraçada que . 20...

No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

De tots els camins en podem treure alliçonament. Però des del cim d'una muntanya es fa difícil de reconèixer les fronteres. I continuo e...

                              A la meva mare Parla'm de la vellesa, mare; de com admetre la caducitat del iogurt; del glaucoma insistent...

El cel és fet de satalies blaves, travessen l'aire campanetes d'or. Les lletanies planen damunt dels prats com fumerol dormit. El mó...

El vent i el pi s'emplenen l'un de l'altre, vora el camí. De: Hivern Temps de haikus . 2022 Text: J.N. Santaeulàlia Il·lustracio...

El vent passeja pels carrers l'alegria dels nens i un aroma dolç de flors invisibles. Aquesta alegria té els colors de l'arc de Sant...

Breus vermellors subtils en llamp. Cercles menuts de verd i blanc. Corbes gracioses de l'herbam, ajupides en el quadrat. Una pedra, al m...

El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

¿Has vist, Berta, com voleien          les fulles? El vent de tardor els dona             ales i les allunya. Però         nosaltres juguem ...

I A l'abisme immediat les grues esfondren retrats passats pel temps.  A la incertesa del futur, no li calen explosions que enfonsin esgl...