S'ha deixat caure una estrella i rodolant sobre el meu ventre, desvetlla somnis caducs, per impregnar-me de certesa. El pensament mut és...

Tu mira aquest tudó. No hi ha ressentiment. Jo també he viscut a les branques. Recordo la dolcesa penetrant, l'empara de la fust...

Inclinada a l'ampit de les gestacions, seré l'ocell de sang calenta que alça el vol amb ventre inflat quan la nit es trenca en dues ...

Els discursos com un cop sec al ventre. A l'estómac un forat pendent de sobreviure en una emoció asfixiada, pendent de ser descrit. Quan...

En record d'Adelaide Khotatso Matima (nascuda Chalo) Inspirat en el poema de Dominique Christina, El Poema de la Regla Després de més de...

Estimo aquest cel i aquest sòl que ensenya dents de roca a les genives de la terra desafiant el vent dels segles. Estimo la cançó dels r...

Com salten les maragdes del ventre de la terra, així, dona, present diví, l'esclat del riure saltà, s'envolà oc...