Prínceps del silenci, oh taciturns a qui cridava en els llunyans cels nocturns la veritat de les estrelles mai vistes. La vostra faç és la f...

Per què, sobre mullat i buit o fortí de paper, haig de tancar-me pausadament dins d'una boira que em precinta? Per què haig...

                 Soporta la ira del cierzo                  igual que un barco a la mar.                  J. A. Labordeta, La savina Amb el ...

Nobody has the power to decide whether the present is dead or is alive. For now is never and never is the truth keep all your dreams prevail...

El vell ametller, fort i ple de vida, ha estat el primer a treure florida. És ple de flors blanques d'un to avellutat, i l'ametller,...

Terra que acull i que crida a la terra, impune finalment la voluntat, absoltos bruscament els sentiments; saba de sang que segueix a l'a...

Escolto les veus del mar i dels pins i del vent que passa. Tot m'ho fan sentir, tot m'ho saben dir sense cridar massa. Joana Raspall...

Mireu les gavines com s'enlairen amb plomes d'argent besant el vent. Eulàlia Antonés i Grau. Anhels de llum . 2021 Pròleg: Núria Rui...

En allà, en el cel, vols de nigrils volen mentres lo sol s'amaga ja, la marina calma i transparent emana lo sou ventarello lleuger perfu...

lluny d'emmurallar-se'm    cada arruga empesa pel vent    avanci amb flexió de duna M. Dolors Coll Magrí. De mineral . 2022

Natural torrefacte corrent superior Molinet de cafè. Llebeig migjorn mestral tramuntana Molí de vent. Joan Brossa, dins, Mites i somnis . 20...

Llangor de fulla verda tot just nada,           temorosa del vent. Seda del cel penjant entre les branques,           gallardet somrient. Xe...

Ara no em pregunteu quin nom em dic. Doneu-me'n un que no em desassossegui. Em vesteixo de noms segons el temps que fa, segons el planis...

L'oblit és un vent calm que encalma l'horabaixa al pla entre xiprers i vinyes és una vasta veu que clama per les roses on són les ro...

No és cert que les paraules poden retenir el vol esfèric de les busques. La flor de cirerer vomita sang; la rosa del desert té arrels de ped...

Som un petit estany en la planúria, una bassa reclosa enmig del camp. De vegades, els llums dels avions llauren l'aigua: regues blaves, ...

És que sempre ha estat tan blau el mar? és que tan juganeres les gavines s'han empaitat pel cel fent-li corona i no me n'he adonat? ...

Altiu, com una embranzida inacabable, allargassat fins a l'esgotament, plantat en un jardí ombriu, ets l'arbre que ens ha honorat am...

I aleshores nosaltres pobres cadells esporuguits que estimàvem l'estiu que creixíem al pati de la nit i nedàvem en l'abundància del ...

Per més que faci que siguin grans i caminin amb el vent sempre hi ha un moment que voldries fer del passat, present. Anna Llensa. Amor cròni...