Com un gat amb la panxa oberta que s'arrossega per terra per no perdre els budells, el meu orgull cau del cel a la claveguera quan ensum...

QUI DE VOSALTRES...      Qui de vosaltres xiuxiueja tots els verbs qui de vosaltres és la cabellera en flames d'un nen      qui de vosal...

... I així una altra vegada algun altre dia vinc al teu nom que et vaig donar en el teu viatge Tu escoltes  amb paciència i després t'es...

Treballes amb les hores que has perdut, amb fulgors inservibles i moments de rebuig, tan sols amb l'esperança de reviure objectes me...

Primer va ser el verb. I encara abans, els primers brins de llum, i néixer sense sons que ens redimissin de la nit ignorada, atreure la...

A l'escletxa del voral s'hi remou un gest que aixeca pols. La pols que neix de sota terra. Els morts són qui la generen: obren l...

La meva llengua, cada àtom de la meva  sang, venen d'aquesta terra i d'aquest aire                                       Walt Whit...

Capgirarem el món, acabarà el final, oblidarem l'oblit amb etimologies noves. La pell, el verb i els déus esperaran als llimbs i ...

A estil de dibuixet de fi de llibre, que si és bell n'embelleix l'acabament, al full darrer d'aquest llibret de versos, v...

    Homenatge a Pompeu Fabra Els mots corren a canviar-se de vestit. Baixen els telons, i les bambolines venen de nou damunt els ...

En la valisa portem guardada la sentor de sucre de Bahía Honda i aquell matí en què vaig intentar saber de tu pels carrers adormits en la...