A casa hi guardes silenci i una poma, per menjar-te a les set; el roure fet taula i cadira; l'amor mai cordat; ben estès com el pàmpol q...

Veig aquell arbre i ja les hores nues tenen enllaç en l'aire de la terra. Les enyorances que semblaven mortes bateguen en verdor tremola...

Tenen la verdor exuberant dels jardins tropicals, els paradisos on renunciem a l'amor, la tesor de les flors aquàtiques, la saba espessa...

         Los árboles del miedo me llaman hijo mío                                            Juan-Eduardo Cirlot La clama du l'udol a le...

Allà, les ovelles nounades s'apilen a la cleda. En l'aire immòbil, platejat com l'aigua dins d'un vas, res no és gran o llun...

Alta  aigua que  descalcen  els  núvols sobre  la  terra  verda Humida  herba  de  mil  ulls  oberts, humit  ullar  d'un  càntic a  l...

Rosa, de sobte com una rosa que aflora en l'estació freda. No hi ha neu, sinó molta aigua coratjosa entre les roques i violetes enmig de...

Els cants d'ocells, d'un branc a l'altre apariats, assagen una viva sonatina Els cants d'ocells són molts i variats al mes d...

La claror verda de la tarda m'atura al límit del neguit com una música de flauta per les agulles dels sentits. La ratlla fina de les not...

Esteu dormint fa segles, una vida fecunda i reposada, sense presses, esbiaixant al vent vostres pereses, oferint cada estiu gala complida. A...

Salut, oh xops del barranc, xops de llum, xops de tendror! Esteu clavats dins del fang d'aigües vives de verdor. Les fulles són panderet...

Dones, figuera, quan l'aire rutila, bosses de mel a l'amic i a l'estrany; mar, casa i horta coneix i vigila la teva soca de ...

És de nit i m'hi veig i els cotxes duen llums que ja no necessito. Als arbres, un mostrari de cent verds, un munt de formes mudes q...

Cercant estols de romaní,                                            la mà se'm feia ala ardida                                     ...

Ha plogut a la tarda, i en l'aire una follia d'ombres i de clarors ara s'exalta i creix. Per damunt les alzines i sobre els ...

I amunt puja i més amunt, com aucell de branca en branca: d'aqueixa cova damunt una altra en veu de més blanca Mes com la puja de...

El cel ben serè torna el mar més blau d'un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me'l miro... Dues coses hi ha que ...

   A Maria-Antònia Salvà No tota cosa torna vella, ni tot ho muda el temps cruel: canta la mar sempre més bella i és jove sempre el bl...

Quina meravella,      la rosella,      tan bella! Vestida de vermell   taques de color damunt d'un mantell   virolat de verdor. Qui...

                              An en Josep Carner Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa... Ja coneixeu la vila d'ombrívols carr...