Seré la vall o el cingle i no sé què és primer, però de ser, seré i el seré m'esperança. Com una font, seré o erma com la manc...

Lluny, allà dins asprives muntanyes que mai petja del món ha tocat, d'un desert en les verges entranyes, mira el cel un verger ignorat. ...

Et sembraria de besos perquè et florira en la pell tota l'estima dels segles. Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre . 1997 Prem...

El cor posa carn nova. Amics, ¿no ens tornarem a veure? Distàncies, ¿quan sobreeixireu de festa? La primavera ho encén tot: ¡com brillen els...

Amb peu alat he entrat als teus vergers. A l'airecel el blau és net i fi. Entre les branques, canta un violí que amb notes tendres ...

Tu arribaves el primer a la fita que ens empara. Tu oferies a Déu Pare el teu nom de Verdaguer. I el teu verd ens dura encara ...

No és encara la pell, tan sols una remor en la llana de les camises, un missatge que recorda les tardes en el fenc, lli rentat, el sol r...

Et sembraria de besos perquè et florira en la pell tota l'estima dels segles. Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre .  ...

Salut a la novella rosa que es bada en aquest dia esquiu i lluita amb pluja i vent a penes viu. Salut a la poncella, com recollida en u...

El capaltard, amo i senyor dels sentits incendiats, t'atorga embriacs indulgents dins un argentat verger florit. Som al si d'un...