Els destins en són glaçats,               vares dir-me -soc home tèrbol- i tenies les llàgrimes a punt, i vergonya i el mal que et perdura. ...

Tinc un company que odio. Quan vull enfilar-me als arbres em diu "no, no, no, millor que no, que relliscaràs i cauràs a terra". Ti...

Sense voler,                     he trobat en quina dignitat arremolcar-nos, on decantar els propòsits, el temps, tu què t'has creg...

La mar com una noia que porta un vestit blau. L'escuma de les ones, faldilla amb farbalans. T'estires a la sorra, la beses i...

L'alça per damunt de la clientela condormida (música i coloms!), cela dignitat, vergonya. Es desentela les ulleres: l'eterna can...