L'avet mig pedra, l'avet mig aigua, agafen forma i vida en aquest bes. Amants del cel i de l'aigua, van més enllà de l'horit...

Crisantema: Fúlgid rastre de llum en l'hora grisa del vespre. La ciutat perfumàveu amb un enyor dels boscos. RL 10 - 1952, p. 150 Rosa L...

El riu sec de les teules esperava l'hivern per combregar amb la pluja. Les velles xemeneies, glorietes del fum, eren llotges d'ocell...

La llum del vespre fa que tots tinguem el més petit instant de glòria i de misteri pur, que sempre desitjàvem com un delicte i mai ho havíem...

M'arronso com un dit, i arbre i pedra s'estiren vora el riu com el rictus de l'ombra. Em paro damunt les llargues tiges dels...

                                          (A tots els meus avis,                                       que encara viuen en mi) Era una...

Aquest mar...                       ¿Quantes càndides criatures s'enduu de la ciutat, a l'hora més tènue del capvespre? ¿Quants ...

Aquest vespre, m'he assegut vora una finestra oberta i hi he llegit fins que el sol se n'ha anat i el llibre ja no era més que un...

                     No tremolis de fred. No tremolis de res.                                                         Joan Vinyoli Aves...

Quin temps tan fosc i galdós! Ara surto de l'escola...          i el sol ja ha tocat el dos! El dia se'm fa molt curt, la tard...

SOMRIU la vesprada quan somrius i em mires i em dius les paraules que em diuen l'amor. S'encén la pell blava de la nit de bri...

Al cor del vespre lent, quan el pollanc s'adorm i els ulls s'han deseixit del tremolor de l'aigua, com silenci de pedra...

Lykthea porta roses damunt de la pell bruna; de roses que es destaquen prop l'or dels seus joiells. Porta enfilalls de perles tot...

Llegeixo un poema xinès que algú va escriure fa mil anys. L’autor ens hi parla de la pluja que cau durant tota la nit al bambú ...

La veig a la cabina, la veu que s'endevina. L'inconscient s'esgola vine, la tarda s'escola a ritme ...

Alguna cosa passa a les vesprades que ens ompli l'horitzó de lucidesa. Potser riu la ciutat, o s'extravia la fe del pelegrí sen...

S'estén la calma, el dia declina. L'estela de l'astre-foc pampallugueja entre les fulles neulides. ...