Tot ha tornat a port. La nit vessa a les mans murmuris d'aigua. El globus és un mai immens i un iceberg a la deriva. La bellesa ...

    Llavors va caminar i va beure una rara gota:     El mar.     I els peixos —     Es reuniran els peixos amb ell?                         ...

         Per dissimular les llàgrimes que li queien        galtes avall va tancar el paraigua i va rebre                            ...

He mudat el silenci de notes blanques, bemolls i algun do-re-mi afònic i desafinat. Ara, el silenci fa mímica. Va vestit de fuster, amb les ...

L'olor de l'aigua en l'aire ens diu que som al gran cor de la terra, al primer dia. L'escuma esclata a les parets de pedra, ...

Les paraules per on passo, les que ara em llegiu, aquelles per on us faig passar, les paraules on soc per qui m'hi cerqui, la paraula de...

No em puc queixar de gana, El meu menjar baixa dels cels, Però temo pel déu Que es nodrirà amb mi. Soc massa negra, soc massa trista, La mev...

Un llit de cel s'estén fins als confins líquids de tanta llum que es vessa, nua, damunt del fang en què la vida arrela. La llacuna és l...

És difícil d'entendre la tribu, pertànyer-hi sense ser-ne devorat. Primer fou possessió, érem seus ja abans d'arribar. Els ocells so...

Sobreeixidora tendresa em vessa. El teu cor? Porta'l, arrela-me'l per dintre i deixa que te'l regui. Felícia Fuster. Obra poètic...

El meu silenci vessa des d'endins. Guaita: t'ofreno un lliri en temps de calma. S'enfila, clama el cel, i així la imatge es vinc...

la quequesa quasi paraula quasi avorta la paraula quasi silenci quasi vessa el silenci quasi eco Arnaldo Antunes, Nit de poesia al...

Alfabètic univers en vas que vessa: mots o mons entrellaçats com rimes d'un poema, o com sols en galàxies de xinglots de raïm. C...

deixa de refugiar-te en els licors de la melancolia exposa't a l'aire tallant del matí tira per la borda tot el llast dels te...

Curull de tardor, aquest dia és a punt de vessar la nit i tacar d'obscur les roges estovalles de la tarda. Montserrat Galobart...

Ni carn ni vins ni aigua, ni jovenesa ja, ni feneria... Ni dol ni enyorament a dins ma via, i el cor xalest, vessant de plenitud. Mari...