O amor das cousas mancaba como a voz dun can ferido que viña desde moi lonxe. L'amor de les coses feia mal com la veu d'un gos ferit...

Eres tu el camp, o el camp enamoraves? Coneixies l'abril i ja et somreia un dimoni boiet a flor de galta. Venies per un caminet ros de m...

La rosa vermella no és per a mi. Sant Jordi em durà molt més que una rosa: Records d'un amor,              d'un temps,              ...

El teu balcó fent-se fosc al mateix temps que la nit. La teua cambra plena de penombres i de música. Les teues mans amagades dintre un blau ...

La llum s'és apagada en mon esprit...               lo calfred de la nit ha fet brunzir mon ànima encantada. Tot reposa en lo món entene...

Nobody has the power to decide whether the present is dead or is alive. For now is never and never is the truth keep all your dreams prevail...

                                           A Pablo Neruda M'agrada quan rius perquè estàs com present, i el teu riure és meu sense haver...

La llum de la lluna al llit no em deixa dormir; ara visc sola, m'adono de les veus dins la nit, un nen que plora en un malson, els crits...

Quan li tocà cantar a Desdèmona –i tan poc viure li quedava– no pas d'amor, la seva estrella, de salze, salze sanglotava. Quan li tocà c...

Hores, color de maig, fresques. Allò que ja no es pot anomenar, cremant, audible dins la boca. Veu de Ningú, un altre cop. Fondària adolorid...

Tota la nit amb la cançó de l'aigua i el teu record... Unes hores salades i el ritme a les genives, de petons i d'estrell...

La meva bibliotecària té veu de rierol quiet. Rierol de riba humida i ombra d'un bell secret. La meva bibliotecària té els ulls de blau ...

Cucut, ocell joiós, bé canta mentre vola; mentides no diu mai i ens porta bones noves. Es beu els ous d'ocell per fer-se la veu dolça; q...

Som naus a coll del gregal, gavelles de veus a lloms d'oliveres, som cep, rem i murtra amb el regust de la paraula escrita damunt la sor...

Silenci és el mot que més sobreviu en els teus versos... Evoques una manera de respirar sense fer fressa. La veu s'escola pou avall amb...

Ho guardo a la memòria, haver estat aigua, terra, foc, moixó, flor, mosca, borinot, herba, esbarzer, pedra, ametller... Obstinada en desapre...

Escolto les veus del mar i dels pins i del vent que passa. Tot m'ho fan sentir, tot m'ho saben dir sense cridar massa. Joana Raspall...

I tot s'arbora: el xiprer, l'olivera, la veu de l'ona que s'escampa al migdia i la nostra esperança. Maria Rosa Font. Tres n...

Reivindico el dret al silenci per escoltar les més senzilles veus d'aquest planeta en el que visc immersa. Com, si no, podria el vent pa...

  Jo, si pogués redibuixar el món, el desplegaria com si fos un llibre. Escriuria sobre cada un dels seus pètals.            Tan sols mirant...