Quan el sol vagi a ajocar-se sobre aquell llit de muntanyes, jo em preguntaré d'on surten tantes estrelles, i voldré que sigui de nit se...

Des de dins la sang de gel ens allunya: llengua, corba i palmells diluint-se en el crepuscle. Quants litres de perdó caben en un arrap? Amb ...

La llum no m'isola de tu com dies enllà m'isolava. El món ja no m'és insegur, talment com m'ho fou. Si mirava en tu com un s...

Sense pols, la sandàlia ens ha deturat, mar, a la victòria de la teva presència. Et mirem la immensa claror de l'aigua que ens inunda el...

Davall tes prepotentes, immenses ufanors, Devesa, ja finaren les estivals rialles; tu reses al novembre pels hèroes defensors i llur visió e...

La victòria, la victòria vertadera, no es crida als quatre vents: es canta a cau d'orella. Irene Gómez Diéguez. Intent de poemari . 2021...

Al cap dels anys, la mort els va arrabassar tant el fanatisme com la victòria. Plegats se'n van anar a l'altre món, convençuts...