I Baixa la pendent d'estret horitzó, mitja carreró i mitja torrent. Cada casa sent pel seu pontarró passar la remor de l'a...

De mi no sé, ni mai saber podria            ーvoluble líniaー com per la meva voluntat probable            seré menada; ni si la pròdiga esper...

               «Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat,         la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases,      ...

La mort ens elimina ーperò la idea d'aquesta mort és el que ens pot salvar. Qui són els déus de la nostra odissea, quins sacrificis hem d...

La vida també és esperar cels enfurismats, la impertinència del vent, una tempesta, la tornada del cuc. La vida és nedar en cercles....

Arrossegues lleument la cama dreta, encara que l'artritis no és, ni de molt, el pitjor dels teus mals. Mentre t'escolto, assentint a...

 [...] sembla com si la vida llisqués més fàcilment            en aquests jardins de preservada intimitat.                                  ...

No vella del tot tanmateix prou vella per comprendre la humiliació d'un llenguatge que, des de les fulles, volia que s'es...

 24 La noia escriu com qui s'aixeca. Per ara hi creu, voldria creure-hi. 25 Consolen el món esquelles i címbals. 26 Al fons del text s...

Entre les mans la vida s'arrecera, estampa a l'aire un gest obert de cossos que s'enllaçen, la dansa que batega al ritme de les ...

                                      «Mentre tu dorms.»                                         Miquel de Palol Mentre tu dorms el document...

Nosaltres, les pedres, quan algú ens alça, enlaira temps remots... Quan algú ens alça, enlaira el jardí de l'Edèn... Quan algú ens alça,...

Veient tot de sobte algunes congestes al lluny arrapades al bac d'una carena i brillant amb una claror que sembla venir de dins, uns qua...

Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar, i ara és el riu un sediment de pedres. Potser miraves la badia d'Efes quan la vas dir, ...

Llenço cap a dalt el meu millor crit. El més bell i obert: el més vermell i verd. El més negre per ofegat. El més sincer. És un crit a la vi...

M'assec al meu jardí i entenc la vida, la sento i la frueixo a poc a poc, escolto quieta la veu del silenci i bec l'aigua fre...

      Del comediant setembre contemporani, el campanar de Tàrrega espetega de coets i fums,                    aire de carrer i de teatre. I...

Com boira etílica la nit i amb la primera claror del dia sabré si toca -o no, l'enyor del temps passat. Si no puc mirar enrere, la...

emoció i potència  transformadora de la vida    l'amor    el trajecte. Quan els dies es tornen brillants, líquids, surant dins ca meva  ...

Estens la mà al fred de la nit, al plor de l'infant que fores i que retorna en la soledat. Aquí gemega la vida i es plany de si mateixa,...