Jo soc aquest conjunt de circumstàncies que haurien pogut fer-me un gran poeta. Vaig esmerçar-hi alguna parauleta. Alguna cosa, sí, he viscu...

Ens conduïres pels camins de la pau i ens nodrires amb el pa de l'amor; tristeses i joies, fadigues i enyor els agombolares ...

La poesia neix quan mor una experiència, que es desfà just al temps de ser viscuda. I d'allò que ja no és, només en queden l...

Cor meu, que dins del pit estàs tan arraulit covant records i penes, eixampla't tot seguit purgant-te de neguit, que ve la Primavera. Ei...

La meva força et pertany. Ho he sabut des de sempre. Des que les mans dels que et precedeixen s'obren a la calor de         les...

                                              A l'Arnau Pons En una punta un laberint que mossega i acull, que ni guia ni no, que ni sal...

S'ha deixat caure una estrella i rodolant sobre el meu ventre, desvetlla somnis caducs, per impregnar-me de certesa. El pensament mut és...

El temps és un perjuri encès, balança amb ors i grans deixies on l'alba es fon i dicta el pes de tanta mort i vida tanta. Rom...

Castelló, vila major, «tot són jutges i notaris». Sis turons i un per floró, comptes, serfs i feudataris. Places, voltes, porxos, fonts; con...

Estendràs el vestit a contrallum. Minúsculs foradins de brodaria dibuixaran damunt la teva pell perles de mel i pètals maragdins de música t...

Cada fulla de camins o venes. Enlaire les intermitències d'un ocell. Torna rítmica i fidel la mà cap a casa. No érem nosaltres ...

Ben sovint les paraules passen de llarg, subtils; sense deixar a penes res del seu sentit inabastable i nu. La veritat que amaguen esdevé di...

I dic jo que si els que han fet el món s'haguessin donat per donar vida no la traurien tan fàcilment. Maria Rodó-Zárate. 41 setmane...

                                           A Pablo Neruda M'agrada quan rius perquè estàs com present, i el teu riure és meu sense haver...

I nfants, pura delícia dels sentits en repòs, clara i dolça manyaga del goig d'amor desclòs. Papallons incansables sota el llum de l...

Quan et miro, xiprer, i et sento ric de mirades, de penes, de tristeses, de joies confinades sota el silenci verd o la fredor, o els braços ...

Ésser pedra estàtica: contemplar el pas de núvols o aigües manses de llacuna on es reflectiria la vida. Però no soc arrel sinó foc, i cerco ...

  S'estimava més guaitar, tot ençà,       les menudes coses coneixents.                      VÍCTOR CATALÀ cullen mores. els dits tacats...

Tota la nit amb la cançó de l'aigua i el teu record... Unes hores salades i el ritme a les genives, de petons i d'estrell...

El suro t'ha fet rica, t'ha fet forta, amb pausa, seny i cor, Palafrugell; si ha caigut abaltit el teu castell el camí de la mar et ...