Veient tot de sobte algunes congestes al lluny arrapades al bac d'una carena i brillant amb una claror que sembla venir de dins, uns qua...

Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar, i ara és el riu un sediment de pedres. Potser miraves la badia d'Efes quan la vas dir, ...

Llenço cap a dalt el meu millor crit. El més bell i obert: el més vermell i verd. El més negre per ofegat. El més sincer. És un crit a la vi...

M'assec al meu jardí i entenc la vida, la sento i la frueixo a poc a poc, escolto quieta la veu del silenci i bec l'aigua fre...

      Del comediant setembre contemporani, el campanar de Tàrrega espetega de coets i fums,                    aire de carrer i de teatre. I...

Com boira etílica la nit i amb la primera claror del dia sabré si toca -o no, l'enyor del temps passat. Si no puc mirar enrere, la...

emoció i potència  transformadora de la vida    l'amor    el trajecte. Quan els dies es tornen brillants, líquids, surant dins ca meva  ...

Estens la mà al fred de la nit, al plor de l'infant que fores i que retorna en la soledat. Aquí gemega la vida i es plany de si mateixa,...

Ignorar que descobrir el món amb   ulls   d'infant,  que disposa d'amor  menjar somriures plens i  una complicitat d'horabaixa v...

com pastar una vida          o un poema amb massa mare               on tot és                        potencial esfèric de l'espera.    ...

Deliberadament tanquem la porta; a fora, el sol i el vent, els camps i l'horta; a dins, molt sola i molt endins, la Meravella; ardent, l...

Sí, ara soc aquí, al centre del No-res del meu país, l'esquerpa plana seca. I brindo pels cent Mai, tots els Potser, pel tímid Tant se v...

Si la vida és un regal, el regal és el present i viure'l estimant tant com el molí estima el vent. Roc Casagran. L'abraçada que . 20...

Si en altres llocs s'obren calaixos i panys, aquí és hora que la boca torni a descloure's: que restitueixi l'aire prestat, una g...

Escrius. Atens la mar que ja no és mar, l'arena que ja no és arena. Esbosses moviments erràtics de llum sobre ones, que ja mai no seran ...

Jo soc aquest conjunt de circumstàncies que haurien pogut fer-me un gran poeta. Vaig esmerçar-hi alguna parauleta. Alguna cosa, sí, he viscu...

Ens conduïres pels camins de la pau i ens nodrires amb el pa de l'amor; tristeses i joies, fadigues i enyor els agombolares ...

La poesia neix quan mor una experiència, que es desfà just al temps de ser viscuda. I d'allò que ja no és, només en queden l...

Cor meu, que dins del pit estàs tan arraulit covant records i penes, eixampla't tot seguit purgant-te de neguit, que ve la Primavera. Ei...

La meva força et pertany. Ho he sabut des de sempre. Des que les mans dels que et precedeixen s'obren a la calor de         les...