Un mot antic se t'enganxa a la pell entre la llum d'imatges nítides: com si fores un coixí, un drap o una faldilla, unes mans alcen ...

Calçar una vida petita, estranya joguina, i sentir-la avançar. Som aquell tren que no sortia del menjador però que mai tornava a casa. Ire...

  Un dia vam decidir que no en teníem prou            morint.  Per això escrivim.  Per deixar una part  de nosaltres, aquí.   Per això llegi...

En l'eixutesa morta del cep torcívol el verd rebrota. Bado magranes: degoteja la vida, dolça o amarga. En el capvespre de lleres argenta...

De grat, cada matí, l'aigua de mar t'espera amb ones abatudes que mullen el teu cos menut, petit. L'espetec continu d'una es...

És el perill, que em salva. La salut porta risc. M'exposo a estar segura; l'aguait és atrevit i la incertesa, antídot que rescabala ...

Les llavors són invisibles, dormen dintre de la terra, preparen les seues vides mentre que dura l'espera. Un dia per fi desperten, allar...

"Perquè comença una petita vida entre nosaltres, avui us ho anuncien el meu plor i aquests versos" Vegeu com ja espatllàvem la pri...

Als inicis de l'escriptura, algú dedica una part de la seva vida a fer el seguiment d'una roca. A escriure les seves impressions sob...

No sabràs mai les vides esgarrades, els desigs malgirbats, els somnis fosos, els impulsos cucats, l'ardor somorta, les carície...

Vam créixer tot ajuntant partícules en descomposició. Ara entrellacem les extremitats per formar un ser múltiple. Des del microscopi veig co...

Ara, que és ben de nit, filla meua, voldria netejar-me bé els ulls, ja saps, amb aigua i sal, rentar-me bé els ulls i llavar-me les mans, re...

A la riba del llac blau de la vida són cossos els núvols blancs dels fills carnosos del sol: l'ombra ja és al darrere, cadena de muntany...

On el cor aprèn a tornar i l'ànima no perd el sentit de la basarda, dansa un cos el rastre d'unes ones que el mar ens va rendir. Com...

Sempre estem acotats Què més queda, Senyor, sencer? Ho sabem tots que et sap greu quan es desgasta com la neu la nostra columna vertebral Se...

Potser fou un galop de poltres i de jònecs, un sord clapoteig pels bassals buidant sang que feia més de trenta anys que era estancada i espe...

  L 'aigua perfila carícies a la riba.   El somni fina, se'n torna cap endintre. La vida ja és la vida. Josep Palau i Fabre. Poemes ...

 Ora passa e declina,  in aquest'autunno che incede  con lentezza incecibile  il migglior tempo della nostra vita...                    ...

El cos es defineix. El cos ens defineix. Ens definim pel cos. Potser no és només el vehicle. Potser no és -només- una presó. Potser el cos é...

Es bada el cor de la ciutat en un sentiment volcànic, les llàgrimes cremen com lava, roselles de sang taquen el mosaic de Miró. Una dalla se...