De l'altra banda                           dels cubicles on vivim els nostres cossos són xerrics de matalassos. Les parets són paper fi ...

La poesia neix quan mor una experiència, que es desfà just al temps de ser viscuda. I d'allò que ja no és, només en queden l...

Hi ha un deix en les teves mans -mans de vehement poeta- del desig que he esmerçat a les boques de tants homes. Amb quins ulls de nina il·lu...

                                                                   One Health                        Accions bàsiques per viure en plenitud ...

Jugo amb follets i fades. Cuino grapats de sabors. Exploro la mare Terra         amb mapes de molts colors. Aprenc de totes les aus         ...

Goig, plaer llum, esperança, il·lusió, inquietud; cel daurat, joia preuada... Això és la Joventut! La vivim quasi tots sempre ansiosos d...

Toca fer balanç. Agrair cada nova passa, cada petit repte aconseguit. Agrair tot el que vam viure i tenir, i el que mai hem tingut ...

No has nascut per estimar, no ho creguis: tu has nascut per viure i fer camí, per ocupar uns instants, alguns espais, i sentir el fre...

Este mar que ahora llega en las notas de piano fue el que soñaste un día y era anterior a ti. Estas notas brotaron al escuchar la lluvia lle...

El món on visc és ple d'injustícia. La gent passa fam, la gent passa pena. Fa poc vaig sentir la mort d'una nena, per la pobresa del...

Una por com de paraula: mal d'amar a... Una princesa que viu dins d'un quart de pena. Una por amb la panxa buida i aquest ou que qua...

Tu mira aquest tudó. No hi ha ressentiment. Jo també he viscut a les branques. Recordo la dolcesa penetrant, l'empara de la fust...

Ara que et veig reflectida, allargada silueta, casa estreta i ocell negre de vol baix, en els bassals, vols dir que romandràs sense esvair-t...

A la taula hi érem tots, però la casa estava buida, només s'escoltava el ning-ning de les culleres picant els plats quan es sumi...

És bogeria de tothom, l'estiu, tràfec d'obres en la ciutat abandonada. Cadascú és la fase terminal, cadascú és l'estiu, aquest e...

Quan li tocà cantar a Desdèmona –i tan poc viure li quedava– no pas d'amor, la seva estrella, de salze, salze sanglotava. Quan li tocà c...

com quan en una nit de juliol emergeix a la sorra un lliri de mar   en silenci   discretament signant el miracle del bulb que floreix a la p...

Invocaré l'asfalt de l'ombra, les dents que com les pedres es podreixen, els nombres cabalístics de la pell vençuda, els morts ressu...

                    [homenatge a                   Joan Guinjoan] Si recorrent la nit fosca el camí cada vegada se't fa més feixuc i et ...

Mastegar com si esculpís qui sap quin segle i quin no res. Mastegar el tronc de regalèssia que fa el nus arran del mur de les glicines. Parl...