Somnie que un teuladí es precipita per un pou, fet  un manyoc de plomes,  tan menut que em cabria a dintre del puny tancat. La gola del pou ...

Un mot antic se t'enganxa a la pell entre la llum d'imatges nítides: com si fores un coixí, un drap o una faldilla, unes mans alcen ...

Els qui vindran, temps a venir veuran un dia el que veig ara: La neu com brilla al dematí, la neu deserta de la tarda. Gota sorgida del mira...

Només qui ve del vol sap caminar per les vores petites de la sorra sense arrugar-la. Gemma Gorga. Viatge al centre . 2020

El vermell cau sobre les fulles mortes, sobre el vol de les últimes abelles. Els estornells dibuixen geometries fèrtils als llavis de la ter...

No és cert que les paraules poden retenir el vol esfèric de les busques. La flor de cirerer vomita sang; la rosa del desert té arrels de ped...

Inclinada a l'ampit de les gestacions, seré l'ocell de sang calenta que alça el vol amb ventre inflat quan la nit es trenca en dues ...

a punta de clar, a prec d'un embruix desperto els meus designis una branca de futur en alquímics algoritmes dalt del cel remor... qui di...

Sentint el cel Espasa matinal, I la muntanya que li puja a la falda, Torno al sòlit acord. Als peus fa angosta la pujada Un arbrissó cansat....

La paraula no pot aturar l'onada ni oferir el vol a les balenes però sí apropar-me. Apropar-me                   lletra a lletra abans l...

de pedra. dies de pedra. dies de pedra. dies de pedra que de vegades s'enlairen amb el vol bonhomiós dels teuladins.                    ...

                  A Francesc i Ellen Com figures fantàstiques sorgides del no-res i un mar igual de fondo que els negres cims torturats refl...

La caiguda aturada al vol. Aquell que queia, vola. Llavors s'obrin els abismes, La foscor grimpa fins a la llum.  [69] [Sense títo...

No han destruït aquest recer vivent Que ja de lluny enyoren tantes ales. Aquí retroba l'aigua nodridora I els verds amagatalls l...

Marinera, a l'hora que desfermes les sivelles creix la sang aigualida que obscureix l'arena. Al ventre dels vaixells s'hi cou...

I que la imatge de la poesia sigui el vol que transporta no cap a la mort, sinó cap a l'eternitat que hem creat amb la pietat dels h...

Mol prest agafaré el vol que em retorni a l'illa. El sacrifici de l'acció per entre els núvols es fondrà, i veuré estesa sobre ...

L'ull àtic va plorar mars d'amargor. Mars de plors dels vols dels vulls dels ulls que ploren. De Clandestima Glòria Julià...

Qui el goig vol dria presoner la vida alada fa malbé. Però qui el besa a vol alçat viu l'alba de l'eterni tat.   William Blake...

EL vent aixeca la faldilla a les margarides i el món comença a rodolar cap per avall. És evident que les fades són totes rosses i viuen am...