Pare-esparver que em sotges des del cel i em cites en el regne del teu nom, em petrifica la teva voluntat que es fa en la terra com es fa en...

La gent que es lleva quan encara és de nit ignora que el món recomença cada matí per la seva virtut, que el sofriment l'agermana amb mil...

Terra que acull i que crida a la terra, impune finalment la voluntat, absoltos bruscament els sentiments; saba de sang que segueix a l'a...

és la sort i l'esperança, tal volta la desgràcia,                     la contradicció feta rosca és el punt de trobada que destroba:    ...

El temps té neguits, escaires i enganys. I tu —lector— l'instint que avança entre palps, bulbs i precs. Tan cec com l'animal, poderó...

Cafè amb llet calent.               Els vidres s'entelen.               El món glaçat resta fora. En un medi modest i calentó, les infus...

Convexitat del mirall: espasa-fred. Pont buit que travessa un canal que travessa una cascada. Riu. Voluntat de riu. Cavitat-martell loquaç f...

Escriure: la voluntat de ser el clam. Teresa Pascual. València nord . 2014

Jo el que vull és ser gran de gran i no vella de vella. Sortir al món, i no que entri a casa, la mirada del cim i no cucales pel fangar. No ...

                Les preguntes fan soroll i el soroll fa nosa                                                   MARIA CABRERA Totes les atzav...

CONTRA EL MENYSCAPTE contra el cec formiguer la voluntat de tot un món blanc mur dels rostres la més antiga exigència: sí, algú que se m...

Després d'una dura disputa entre ells la va convèncer perquè fos més breu, més acabada. Que anul·lés les digressions dels somnis, que el...

p ocs instants després de l'ajust de les mans els trens capitals van passar sense el cos. p odríem pensar en una gran conspiració. ...

L'amor és la causa de causes, De l'immens No-res primer El vapor sense reflux i sense abundància dels narius de la Mort. Va dema...

Han callat un moment el vent i el mar i les fonts tenen dolls aturats a mig aire, que no gosen tocar una terra que es diu "beneïda...

Quin vegetal engendrament! Si l'amor vol ésser pensat, pres i sorprès en cos frement! Rosa d'un goig esbojarrat. Com si, e...

De vegades és lluny, la muntanya; d'altres, difícil, agresta i tan alta..., i el riu que ens la separa i aparta, a més de desconegud...

Ara que la poesia catalana no té cap tendència particularment dominant, es pot acarar  -sense la fe mística de Maragall ni la  voluntat e...

Amb els mots que no dic s'emplena aquest silenci, amb els mots que no dic i amb els que dic, tal volta. Vosaltres els sabeu, que teni...

El fet que siguin casualment tretze em fa pensar en una expressió molt bonica i alliçonadora de la llengua euskera: ez dok amairu. Signif...