Quan et miro, xiprer, i et sento ric de mirades, de penes, de tristeses, de joies confinades sota el silenci verd o la fredor, o els braços ...

  Xiprers d'Empúries. Altes i obscures flames      de la memòria. Vinyet Panyella. Haikús i geografies . 2020 Amb imatges de Lluc Alzine...

A la mesura de les teues coses he disposat la casa, les parets, el color de taronja de la cuina, el pilar cara-vista del saló. He obert les ...

Ha tornat, el xut al meu ampit. En redó ens mirem a manera de compenetració. És el mateix que a l'encalç de l'oreneta fueteja el ful...

Com una sageta platejada que apunta al cel, com el xiprer altiu com el llamp i la fe; concretant a cops de vent la seva força, acaronant la ...

L'oblit és un vent calm que encalma l'horabaixa al pla entre xiprers i vinyes és una vasta veu que clama per les roses on són les ro...

Cau una pluja fina que va amarant la terra però si fes bo o si nevés els xiprers en renglera serien aquí mateix, guerrers morals de l'en...

Altiu, com una embranzida inacabable, allargassat fins a l'esgotament, plantat en un jardí ombriu, ets l'arbre que ens ha honorat am...

Salut, o pi de terra eixuta, lligam, damunt la nostra ruta, d'un aspre món i un cel serè! O cos vermell, o barba hirsuta! dura és ta rel...

Lluny de les arrels dels xiprers viure no és la pregunta. M'he vist d'aigua i el matí l'he vist de sorra. Massa cops m'ha ca...

ESTIMO ELS arbres generosos del bosc quiet després del lent batec dels dies fràgils, quan hem perdut cabanes i fogueres. En núvols de ningú ...

ーOh el savi matemàtic d'ascètica figura, de barba i de cabells solemnement nevats, sumit en l'antigor de negra vestidura, fruint...

V posat sota el clap de sol entre els jocs regalima immòbil tot ell darrere els murs on viuen els pins i els xiprers _____________...

En l'hora baixa els meus xiprers s'esborren cap a la fosca. El fanal groc serà un dels records del dia.              Montor...

Recorda sempre aquesta claror de la tarda -assuavida pel trenat dels xiprers i dels llorers flairosos- com la veus, ja enyorant-la, darr...

A punta d'alba me'n vaig, l'estrella del dia em mena: clara i blanca, pel damunt de la mar i de la terra. El peu trepitja a...

Quan et miro xiprer, o pedra, o flor, i et sento ric de mirades, de penes, de tristeses, de joies confinades sota el silenci verd...

Encara viu en tu: ¿la veus, aquella nena que va deixar la casa i l'era i el jardí? La seva mar reposa en els teus ulls i encara lles...

Que en terra ferma es desvetlle la garsa; que l'acotxe el xiprer. Que s'estavelle, corglaçada, la lluna. Que siguen els fars ...

El cel empal·lideix de tanta llum, la mar va resseguint la sorra, rere el verd dels xiprers la terra bruna i els vells cims escarits. ...