-La Pologne ? La Pologne ? Allà hi fa un fred terrible, oi que sí? -m’ha demanat, i ha sospirat alleujada. Perquè ara n’hi ha tants, d’aq...

Com n’és d’esquerpa i fosca l’ànima rebel del solitari! Sembla l’ombra perduda d’un corb entre el sol batent de les guixeres. Al cel, l...

T’imagino a la taula entre els teus llibres i la pluja al jardí mullant-ho tot. Només el tecleig ritmat de la màquina i la llum que s...

Agraeixo moltes coses a aquells que no estimo. L'alleujament amb què admeto que són més afectes a algú altre. L'alegria...

La vida m’ensenyà fa temps que música i poesia són les més belles coses al món que ella ens pot donar. Tret de l’amor, és clar. En una...

"Els versos són predestinats -malgrat ser poesia- no només a parlar a la gent molt de prop... sinó a cercar el refugi més a...

Les cases no s'han d'encendre. Que no caiguin més bombes. La nit és per dormir-la. Viure no ha de ser un càstig. ...

La fruita d'or, llunyana. -Deixa enrera el record de la perduda tarda. Deixa enrera la veu de la muntanya. Navega fora port, a l...

Endolcida pel seu cadenciós murmuri blau la poesia sobretot enforteix el so del silenci. Maria Lainà.  Amb pomes escampades . 2005

Tinc un hort nou, d’unes dues mujades, tres casetes de palla, que el temps ha malmenat. I més salut, d’ençà de les males jornades. Les ni...

Tot just la pluja alerti el gall del campanar pel clar de les gateres s'esquitllaran els gats  MARIA-MERCÈ MARÇAL Una mica de...

T'estimo, Meng, oh bon amic! El teu amor a la bellesa el sap tothom. En temps antic, tu passaves, la galta encesa, cap nu, decantan...

Al cor estremit de la mare les paraules lluiten amb el dolor, el temps irrepetible, les heures encantades dels patis, els somnis alegre...

no et mira ningú, Fanals, bombetes i llums de neó et treuen vivesa, et lleven claror, t’anul•len, t’ignoren, tu en tens desconsol i ...

Teu és el lloc que et senyala el cor. Més tard o més d'hora el podràs conèixer. Amb la saliva viva del record, el pol·len del seu pe...

¿Te'n recordes, Maria, del casal solitari? El safareig dormia sota el tell centenari. Camins silenciosos pel jardí, abandonats...

Quan ella dorm el gaudi somnolent del vell jardí vibrant de flors i nit, passant per la finestra soc el vent, i tot és com un alenar flo...

Què li passa al teu nin tan callat? Què li passa al teu nin tan tranquil? Jo el bressol amb la força d'un brau, l'esperon en bran...

Escric per tal de capgirar el món Escric per alterar l'ordre celeste que ens obliga a vagar incertes, lleus, cap a l'abisme. E...

Si un dels scriptores inclinats fos sempre familiar al seu objecte, en què la matèria és l'escena de l'aparició, es podria veure qu...

En la valisa portem guardada la sentor de sucre de Bahía Honda i aquell matí en què vaig intentar saber de tu pels carrers adormits en la...

vinc a besar-te el suc salat dels anys, a sentir el bes amarg dels teus arbres. Oh amor meu: llarguíssima constància. Vicent Berenguer ( La ...

Quan el món sia unes golfes, aparèixer en un estant polsós. en un llibre de coberta roja, negra i or, com aquell McDannell que va escriu...

Vols constrènyer la serena i bella mar? Fora una ximpleria, com si fustiguessis el sol, com foragitar els rius, i empresonar l’air...

Que l'amór es molt més importánt i mes ric fins i tót que un bisbe o que ún politíc. W. H. Auden.  Tell me the truth about love ...

Si davant el tema zoomòrfic dels poemes alguns lectors, entre els quals els exegetes, no em consenten algun cop ser poeta, hauré de recon...

Sempre que torno de la feina tard, pujo a la teva cambra i m'assec prop teu per veure't dormir: no saps com m'alleuja sen...

(No era amor la veu  que et va ensenyar l'abecedari. Vares aprendre a llegir amb sang als genolls. Deien: Com els arbres novells...

No embruteu la pena de la meva companya amb paraules rodones. Pensau que aquesta nit ella dormirà sola sobre una màrfega immensa farcida...

Haver escrit bellesa, goig, bellesa i goig: sentit. Haver escrit, amb cura, aquesta breu paraula: dignitat. Haver escrit això. I encar...