Em sembla sentir trepig de botes encara però vents de pau duen ressons de campanes que desperten els diumenges. Mercè Macip i Gich. P...

Si he d'esprémer un cítric que siga aquest de l'ànima, el que fa l'acidesa gota a gota més dolça, el d'estrényer la rauxa...

1- Renovar la voluntat. O aniquilar-la: ser liquen. I encara rizoma. 2- Per tota resposta: m'estimaria més no fer-ho 3- Tota la vida...

Són un prodigi els dies de la sal com si fossin un somni somniat per algú altre! Talment un drama d'un jutjat que acaba aviat. ...

Quan et vaig demanar ajuda per a treure males herbes vas arrencar les prímules. Per això ara tens prohibit els parterres i ets confinat...

Hem llevat l'àncora, tracem camins al mar, anem a l'orsa amb el velam encès. A l'arbre mestre un cos esvelt de dona, ...

El tren anava ple i sols quedava el goig de mirar per la finestra. Camps de la Segarra amb l'or del blat espetegant sota el so...

Més val, penso, que en un temps com el d'ara La boca tingue tancada un poeta, I és que al capdavall no tenim el do D'encaminar...

Es deixen penjant les dues extremitats de la corbata davant el coll; després se n'agafa una que s'enllaça amb l'altra i, to...

Per què hi ha persones a qui admires? Perquè les seves accions t'arriben a l'ànima i et reconcilien, de debò, amb la vida. ...

Una ciutat per a ser valorada s’ha de poder pensar amb calma. Una bona hora per admirar-la és cap al tard quan ja has reposat, ...

Tendra és la nit sota aquest pont de l'Arno. Fiesole és d'or i els arbres alterosos. Me'n vaig per la Toscana lluminosa, a...

Com el sol després de la tempesta, com la pluja en la sequera, com els estels en el firmament, com l'aigua en el sedent. Com ...

L’estiu converteix les hores en peces de roba que estenem   mentre el sol ens escriu poemes a la pell. Sara Guasteví

Galls carboners i grills fan melodies a l'horabaixa, mentre, el bosc escolta el silenci del vespre. La plenitud, l'amor acon...

La llum es despentina; va deixant al teu cos ombres llargues, nueses. Com un bes t'amanyaga i els vells límits s'aprimen. El...

                      Bodes d'uns amics, a Sinera Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos al nostre vell país tan desarbr...

Mai no l'havia vist suspès al cel de la ciutat. Hi circula imperceptiblement cara a la mar. Però al cap d'una hora Mart s'...

                                  I Amb música de Vaughan Williams Sé que el teu cant és cert, rossinyol, en la pau dels boscos ad...

      sonet poliestròfic amb estrambot Amb els clams del meu poble -ara una sola veu-, se m'embolcalla el cor amb colors de bandera,...

Al pintor Daniel Lleixà Ho va dir un músic de cabell rogenc i els poetes, de temps, ho sospitàvem: damunt els flocs nevats i el cel bl...

Contaven les sirenes que en la tempesta dels seus ulls els vaixells es condormien, cansats de les marees; que les seves besades t...

Si jo esdevenia, per joc, una flor de champa , i floria en una branca alta d'aquest arbre, i em batzegava, rient, en l'aire...

Convé deixar assentada, de bon començament, una realitat essencial: el període cronològic examinat en el present volum correspon a l...

A la biblioteca de Gursky gires l'última pàgina, és el final del llibre, el món cap doncs tot sencer entre dues tapes es desplega d...

en el trasbals de la mirada en mirar el món, allargar el moment de suspendre la raó, fer-ne moment etern . I la mirada s'alça, autònom...

Molt a dins dels meus ulls, a redós de la mar, és l'udol que ens recorda el vertigen de l'ala. Observa la tempesta com sacseja l...

Ai Mariona, saps que com mai ara t'estimo fins al desmai? Que tinc un somni de tu tan bell que obre les portes del meu castell, ...

Si el dia és ardent i ens veda, terrífic, de caminar, aquesta acàcia fa un so d'enagos de seda. Altra joia no demanis que el jard...

Quan s'arriba com jo als 87 anys els petits detalls de la vida es transformen en coses importants, la sensibilitat s'aguditza i re...