Aquesta tardor Hi ha més calma a la platja Que al temple de Suma. Jordi Coca. Versions de Matsuo Bashō , 1992

Cau lentament i mansueta sobre l'asfalt polsós enxarolant-lo Per la vorera, els ocres de les verdes despulles encatifen el nostre c...

Figuera: des de quant temps que per a mi té sentit això, que quasi et saltis la florida i que recloguis el teu secret pur, sense vanar-t...

Abaixant la mirada cap a la cara morta del meu pare per darrera vegada, la mare va dir sense llàgrimes, sense somriures sense rec...

¿Toc la rosa o també escolt la seva música? Del que no entenc en faig una biblioteca. Antoni Vidal Ferrando. Gebre als vidres.  2012

l'absoluta bellesa de les mans tocades per l'alquímia dels divins, vam navegar plegats amb els dofins tot salvant quatre quadr...

Afirmava que ell era molt senzill, sense reparar que tenia la complicació de tothom, amb una anatomia interna composta de moltes i molt ...

S'ha d'aprendre novament cada cop que es comença o cada temporada, revisar-ho com les llengües on vacil·lava quan vaig deixa...

A vegades la gent presumim, això és innegable. Potser és una de les petites compensacions que ens ofereix la part difícil de la vida. E...

Els colors que predominen en aquest  poema gairebé es redueixen a dos:  negre i vermell. Sobreposades a aquestes franges de color, hi obs...

Què és l'amor, nina, em preguntes? Senyal que no l'has sentit; i amb mes pobres comparances, com te'l podré definir?  N...

Sento que no soc sol. Una rosa germana posa en la soledat un pes d'emoció. Obro sobtadament els ulls. Ningú, sinó els ocells, al balc...

Als pobles. Déu no viu pas en un racó, com pensen els incrèduls, sinó arreu. Beneeix el sostre i la vaixella, i obre honestament...

Si us l'hagués d'explicar amb plena comparança, diria que és com si, de sobte, no esperant-ho, us trobàsseu enduts al fons cleme...

Miralls i núvols al gris del cel i al gris del mar El fum i les sirenes i el fosc dibuix dels estibadors del moll Les grues mouen ...

Cada dia centenars de turistes venen a visitar el Barri Gòtic de Barcelona. És, sens dubte, un dels llocs més bonics i suggeridors de ...

Epigrama A l'àuria clastra penges d'Afrodita, penjoll atapeït del suc de Dionís. Ja la teva mare, la vinya, no t'abraçar...

Així com el Sol ens pesca a l'encesa i som llur joguet fins que, tip, ens desa, la Lluna serena ens canta non-non jugant a ser m...

Una adreça blanca, amb geranis rojos, té la meva amiga. Són les seves lletres un orgue de missa de noces, i quan pens en ella setze cane...

Ses bella quan te veig a la marina finestrara com noia enamorara; del sol besara ès sempre la tua cara honorara de mès que una reína. ...

Ni tu tens un palau ni jo una vall on punxar-me amb la teva rosa blava. Perquè sols un intent de claredat i unes humils, esteses mans ofe...

Em sembla sentir trepig de botes encara però vents de pau duen ressons de campanes que desperten els diumenges. Mercè Macip i Gich. P...

Si he d'esprémer un cítric que siga aquest de l'ànima, el que fa l'acidesa gota a gota més dolça, el d'estrényer la rauxa...

1- Renovar la voluntat. O aniquilar-la: ser liquen. I encara rizoma. 2- Per tota resposta: m'estimaria més no fer-ho 3- Tota la vida...

Són un prodigi els dies de la sal com si fossin un somni somniat per algú altre! Talment un drama d'un jutjat que acaba aviat. ...

Quan et vaig demanar ajuda per a treure males herbes vas arrencar les prímules. Per això ara tens prohibit els parterres i ets confinat...

Hem llevat l'àncora, tracem camins al mar, anem a l'orsa amb el velam encès. A l'arbre mestre un cos esvelt de dona, ...

El tren anava ple i sols quedava el goig de mirar per la finestra. Camps de la Segarra amb l'or del blat espetegant sota el so...

Més val, penso, que en un temps com el d'ara La boca tingue tancada un poeta, I és que al capdavall no tenim el do D'encaminar...

Es deixen penjant les dues extremitats de la corbata davant el coll; després se n'agafa una que s'enllaça amb l'altra i, to...