Alcover toca de peus a terra: afirma que la feina de tres-cents anys no es desfà amb una grapada, i que la renaixença de la llengua és u...

Pocs homes he conegut, en efecte, amb una idea tan neta i tan vigilant del que aspiressin a fer i del que per a això haguessin de renun...

Els estudis de l'Escola no surten gens malparats en ser contrastats amb els de les escoles nord-americanes de la mateixa època. Si ...

Potser  li mancava una humil saviesa. No volia esperar-se. Les fruites sucoses, les belles magranes s'allunyaven, tímides, tremolos...

"Actitud 2.0" suposa compartir els recursos propis a la vegada que ens beneficiem dels recursos dels altres. Com a conseqüènc...

T'he vist jugant al bosc entre fulles i marbres sense a penes fer remor, sense a penes deixar rastre. T'he seguit amb cura per...

Món: terbolí d'imatges, rodó calidoscopi, entre el dia i la nit, el sol i l'ombra; l'atzar foll i la cega solitud punyent,...

En la vasta amplitud de quan parlàvem només per dir paraules oloroses; amb l'alegria de sentir polides les dites velles en les boques...

               Consells de la Filomena    El nom de les mandarines, missatgeres de la tardor, deriva del color dels vestits utilitzats ...

Forget-me-not (s.m.): Herba anual de flors principalment blavoses i de fulles simples; de les boraginàcies, entera, malgrat els fru...

Discretament... perquè el teu bes no m'esborri dels llavis el gust del teu cos. Joana Lladó. El ball.  1994

El fet que siguin casualment tretze em fa pensar en una expressió molt bonica i alliçonadora de la llengua euskera: ez dok amairu. Signif...

                              ... A la Universitat, la meva agradabilíssima feina d'explicar història i literatura catalanes, em p...

Del silenci profund dels grans llacs vinc i porto una cosa divina: d'invisibles i amables no res el seu ample contorn es perfila. Q...

Si fos planta, de ben segur que seria una buguenvíl·lia                                          i, si fos de la mar, una xarxa.        ...

                   A en Jaume Elias Estupor il·luminat dels rostres de color rosa, alegre ingenuïtat del límit de cada cosa. L'a...

El present, doncs, vol dir la vida quotidiana d'una cultura, i amb ella d'una empresa col·lectiva, amb més de quatre compromesos ...

No invoco els espectres, només vull deixar l'aire tacat de tendresa, perquè demà s'enverinin tots aquells que vinguin a respirar...

Lentes alzines, maternals figueres, pollancres cristal·lins, dring de font viva, esclarissades ombres de l'oliva, armat esvalot mut d...

No oblidis mai qui porta la pluja des de llunyanes mars, en sacs de pell de cabra bruns: és la Lluna, quan canvia i repara els danys de l...

Hom prediu la fi del món, de Calcuta fins a Atlanta. Aquells pobles disposats passaran d'un bot el tràngol, i a la Vall de Josafat, ...

Som hereus d'una existència que ens ha fet creure en déus desemparats i monstres que no existeixen. Clara Fontanet Abrines, dins,...

Del raig de llum d'un gran instant treure poemes Sentir el metall que al cor batega Rose Ausländer. Compto els estels dels meus...

Quin altar enmig del jardí els àngels us van bastir! -És esvelt i assolellat-. Té per cúpula el cel blau, l'ambient d'excelsa...

Un gran arbre vermell és damunt la comella al bell cim del camí. La divina tardor l'ha tot ell inflamat de la seva encesor perquè ra...

Quins missatges frustrats ens omplen els ulls. Aterreix la por de tants esbarzers. Les punxes s'arrapen a les mans, petits martiris; fl...

Qualsevol honesta mestressa de casa els distingiria: tenen nas per al peix, ull per a les pomes. Hi ha cap misteri en quins són els san...

La terra em fa un senyal secret i diu adeu Jo li responc a reveure Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots.  1997

Al bressolet del cor gronxeu il·lusions; que cap remor cruel no els trenqui la dormida; vetlleu llurs somnis blaus pletòrics de cançons, ...

Aquest antic carrer amb la palmera, aire senyorial com d'havanera. ¿Algú sap, en passar, que en aquesta terra jagué el cos d'...