Lluna polida: marbre. Llaminadura d'algues. Incendi forestal. Singladures de lli el teu cos al matí. Valerià Pujol. Destinatari ...

              55 En una pausa de la pluja he recollit una mica de julivert silvestre perquè l'assaboreixis durant la teva...

Flauta del tòtil: La teva melodia el somni vetlla de la frescor amiga en les hortes redoses. RL 8 - 1952, p. 149 Rosa ...

Al cim d'un promontori que domina les ones de la mar, quan l'astre rei cap a ponent declina me'n pujo a meditar. Amb la claro...

        (Tao, LIV) - Com sé que el món és així? - Conreant l'harmonia interior,    essent el que un és.    Arrelant,    ...

Una vegada, una dama de la família Ariwara va infantar un príncep imperial. S'escrigueren poemes per celebrar aquest naixement, i entre ...

La llum del carrer entrava per la finestra i il·luminava feblement l'habitació. Vaig recórrer amb els ulls les parets familiars i el...

Qui rellegeix Drummond és sempre un altre. Mateixos ulls que guanyen, cada cop lents millors, o és l'esguard que mira per nou angle. ...

Tota la ciència és aquí, en la manera com aquesta dona de les rodalies de Cantão, o dels camps d'Alpedrinha, rega quatre o cinc...

 Per la Dolors Folch, a la manera de Lu Yu M'aixeco tard, esmorzo fruita i torrades i cafè, mantega i melmelada. Vaig al mer...

(versió moderna de Climent Forner) A vos, Dona Verge Santa Maria es dona tot qui es vol enamorar de vos tan fort que ja res no voldri...

Em preguntes del silenci jo dic         amor meu tu què saps         de l'eco del silenci         com em pots demanar paraule...

Viure? Si al Cosmos la vida no fos útil, quina estafada! Joana Raspall. Batec de paraules , 2013

La lluna dexa caure una claror mólt viva al davant del meu llit, y jo dubto un instant si no es blanca gelada lo que veig brillâ axí. ...

Respecte a la concisió en sí, es una qualitat altament estimada dels poetes xinesos, lo qual fa no tan solament que cada vers sigui just...

Quan arriben les alegries, Cal donar-ls la mà,        les dues mans, i una gran encaixada. Omplir l'aire de la substància, del jo...

La poesia de Gaspar Jaén s'alça amb versos fets de palmeres amb una necessitat d'expressar amb contenció i radicalitat, amb ...

Llengua; llengua de la parla; llengua rebuda llavi a llavi; bes o síl·laba; clara, lleu, neta; llengua de l'aigua, de la ...

Obre la coberta que pot ocultar l'espasa la falsa portada, la portadella, la portada el títol, el nom, ara en majúscules que ja és l...

porto el teu cor amb mi (el porto en el meu cor) mai no me'n separo (a tot arreu on vaig hi vas tu, estimada; i tot el que existeix ...

Frueixo de beutat sense amanir ni res. Un pedaç de cel blau, més olorós que el pa, l'ombra que va guanyant el fons de la vall, i e...

Idíl·lics nius a platja oberta! Dòlmens curulls de petxines de festa. Transport tranquil de l'onada i del vent... Catifa prenyada...

De la Terra al cel, un, dos, tres,... Sol. Saltem les caselles, Saturn i els seus anells. I el planeta roig, a peu coix...

Il·lumina el parc, donant-li un encant, el teu cos gentil aquí torrejant, tendre i desuet, dessota l'ombrel·la, el profund re...

Per escriure, a més de tècnica i passió, fa falta disciplina. Ponç Pons.  El rastre blau de les formigues , 2014

A la vall closa del poeta, de matinada hi canta el vent, i entre les pedres, la fonteta, amb un delit inconscient. Allà, quin bàlsa...

Amides l'horitzó, camines cada gest de la matèria, esquinces com un crit l'ordit de l'aire, amanyagues les formes de la llu...

Oh sol, oh tu que arbores el món de viu en viu,             capell de flames de l'estiu,       de vegades, amb l'ànima rebeca, m...

Cada paraula és un batec de vida que vol donar-se.  Joana Raspall.  Batec de paraules.  2013