Bibliopoètiques
27 de febrer 2026

Font de Canaletes

›
Surt pel canell una aigua parladora, S'hi sent la veu de tots els viatgers. De: doble joc Eduard Fanahuja i Yll. Sang barata : antologia...

Elogi de la primavera

›
Feixos de llum. Coleòpters. S'esvalota a la corda verd metàl·lic iridescent el rei Escarabat. Donant voltes retorçades com un vede...
26 de febrer 2026

Això, no ho sé

›
Que moltes coses no es veuen, com ara la maldat o les vitamines. Que d'altres sí: l'amor, que és com carregar a l'esquena un emo...
25 de febrer 2026

Petit consell per a un filòsof sorrut

›
Tens raó, Schopenhauer, la felicitat no es pot perseguir, però de vegades és ella la que et persegueix a tu. Instants que contenen un...
24 de febrer 2026

L'ex-col·legiata de Sant Feliu

›
Del romànic al gòtic, quin encís! Transició perfecta en harmonia amb els carreus i els arcs on l'art floria per la virtut d'un etern...

Deixa'm explicar-te

›
Deixa'm explicar-te, visc un exili ple de records, de batecs, d'imatges, delia per trobar la serenor que pot donar el temps i ...
21 de febrer 2026

La vida

›
La vida també és esperar cels enfurismats, la impertinència del vent, una tempesta, la tornada del cuc. La vida és nedar en cercles....

Jo no vull ser com tu

›
Arrossegues lleument la cama dreta, encara que l'artritis no és, ni de molt, el pitjor dels teus mals. Mentre t'escolto, assentint a...

Una cara

›
És una cara lluminosa, silenciosa, tota sola com una solitud sencera, com una victòria sencera sobre la solitud. Aquesta cara et mira entre ...
19 de febrer 2026

La ciutat esfullant-se

›
La ciutat esfullant-se a la gola oberta del bosc. Mudes, les branques dels cards s'hi adormen. Funestes com la nit les conques se m'...
17 de febrer 2026

Illes Cíclades

›
Un vent frenètic s'enduia les illes. En una onada blava la cítara d'Apol·lo les va assentar. De: I Brilla en la foscor Giota Parthen...
14 de febrer 2026

Artesana

›
En els tallers sense llum hem fabricat ocells que no canten estels que brillen però no volen a la velocitat en què cau la llum a la gola del...
13 de febrer 2026

Sobre la bondat

›
Que bo que els núvols viatgin com ho fan, com els vestits llargs dels àngels de la nostra imaginació, o que s'amunteguin per esqueixar-s...
12 de febrer 2026

Tankes a Maria-Mercè Marçal

›
  I De l'injust oblit pertinaç guaridora. Al desert cremat de l'eixuta memòria hi portaves la pluja. II Algú del futur farà recer a ...
11 de febrer 2026

Biblioteca

›
D'aquí en quedaran paraules: el vers recordat abans del proper semàfor i que em consola —«No sé amb què falcar-me l'ànima, la tinc b...
10 de febrer 2026

Els putxinel·lis

›
Fan, fan, fan els petits putxinel·lis fan, fan, fan. fan tres voltes i se'n van. Nota: "Els putxinel·lis" es cantava per a fer...
06 de febrer 2026

Cançó nocturna

›
( Fulbe ) El cel s'enfosqueix com un cotó fluix tenyit de cendres. Dels núvols goteja llet fresca. Udola la hiena, i el lleó, senyor de ...

Vells murs

›
Vells murs de pedres que s'atrauen, perpètues, les unes a les altres. Murs de pedra seca que ens guien i protegeixen el camí, i una succ...

Penyal

›
Alta ventura: saber un coll august on capbussar-se. De: On pastura l'esperit. Maria Josep Escrivà. Serena barca . 2016. P...
04 de febrer 2026

Mira més enllà

›
Mira més enllà del gest fosc que dona la por, la manca de confiança i la feblesa. Sigues capaç de veure la fortalesa, la capacitat d'amo...
02 de febrer 2026

Llevar-se

›
Llevar-se a poc a poc, a l'alba, anar creixent amb el matí, respirar igual a la tarda, reposar en caure la fosca, restar en pau tota la ...
31 de gener 2026

Jardins oblidats

›
 [...] sembla com si la vida llisqués més fàcilment            en aquests jardins de preservada intimitat.                                  ...
30 de gener 2026

No vella del tot

›
No vella del tot tanmateix prou vella per comprendre la humiliació d'un llenguatge que, des de les fulles, volia que s'es...
29 de gener 2026

La noia escriu

›
 24 La noia escriu com qui s'aixeca. Per ara hi creu, voldria creure-hi. 25 Consolen el món esquelles i címbals. 26 Al fons del text s...
25 de gener 2026

Si tot va bé

›
Refà el camí que arriba a casa els pares. Només són vint minuts amb l'autobús i un quart de segle o més a l'ascensor on tornarà a ll...
24 de gener 2026

L'hivern del samurai

›
                Who hateth thee that I do call my friend?                             William Shakespeare, sonet 149 Aquell hivern m'hav...

Tot s'ha acomplert

›
Camins que són tota una pasterada. Jo m'hi obro pas al mig d'aquests indrets. Com qui fes pans amb llims i glaç, funyint la ma...
23 de gener 2026

Llibre

›
Al recer de les vostres pàgines existeixo. La ficció hi transita inabastable i malgrat tot hi soc. Qualsevol lletra, una de so...

Un personatge transparent

›
No l'he entès mai, No he sabut la seva definició: Un personatge transparent O potser només una brisa Que ni tan sols sents, Encara que e...

S'acosta la remor

›
S'acosta la remor d'una multitud   fora que siguin cavalls   corrent per les teulades sabates   frisoses de tocar l'eternitat ni...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

quant a:

La meva foto
Teresa Grau Ros
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.