Entre les mans la vida s'arrecera, estampa a l'aire un gest obert de cossos que s'enllaçen, la dansa que batega al ritme de les ...

Tant si és petit com de grossa mida, un gos eixerit t'alegra la vida. Ningú és més fidel, perquè ho és de mena; la cua remena i té els u...

Dins l'aigua mansa, ell, color de rosa, lentament es posa. Les potes són dues canyes, el bec negret i encorbat, i el coll com un t...

La gavina au marina, menja tothora el mateix: s'abraona sobre l'ona i n'extreu un munt de peix. Josep Vallverdú. Best...

Aquest lloro repeteix tota paraula que escolta; de xerra us dic que en té molta, i per a mítings serveix. De debò que ens avorreix. De...

Com que té el coll tan llarg, la girafa la fruita més alta agafa. Les altres criatures  li envegen les altures. Des de baix diu el xaca...

D'un llibre estès, el gest vermell de sang que esdevé flor, la rosa oferta que aculls com una mà que, generosa, es lliura. Sant Jo...

De la terra que s'obre, de la tija espiral que s'enlaira, de mans xopes de llum, d'uns ulls lents dins la nit d'una arom...

Hem llevat l'àncora, tracem camins al mar, anem a l'orsa amb el velam encès. A l'arbre mestre un cos esvelt de dona, pàt...