Uns wiegen lassen, wie                            Aus schwakem Kahne der See.                                ...

L'estrella és pura per damunt de l'aurora; i tu, cor simple, des dels morts endolceixes cada obra en sa naixença. De: El cicle de la...

Cal cercar-la on tu saps ja que és, com la Gràcia o l'aigua pura i dura d'una font emboscada. Carles Riba Jaume Medina. Una casa a C...

Com la proa amb l'onada, com la llum amb el vidre, com l'amant amb l'amada, m'encontraré amb tu, Esperança, Esperança, ...

Nadal glaçat—Nadal ardent d'un flamareig que el llop no entén; Nadal adust—Nadal en flor d'un bell Infant nat sense plor; Nad...

          ¿A qui diré sinó a tu l'hora plorada en la solitud invisible, amor, on creix i calla el desig impossible, on tot verd és ...

Quan llegiràs, amoret meu, aquesta breu missiva presa de l'esma dormiré (si res, potser, me'n priva) de que em reposes al cos...

... veure i aprendre, això és, segons l'eterna fórmula que resumí els viatges d'Ulisses. (Fragment) Carles Riba. Obres comp...

Com la proa amb l'onada, com la llum amb el vidre, com l'amant amb l'amada, m'encontraré amb tu, Esperança, Esperança, ...

TAMA-NO-O Fil de maragdes, ànima, fil de somnis! Si et trenques, sigui com en un rapte, l'últim, més dolç, de la memòria. Ca...

Un dels motius pels quals Pompeu Fabra mereix més la nostra admiració, i no vacil·lo a dir, la nostra gratitud, és el coratge amb què...

Un poema no s'explica; és a dir, les seves paraules no són canviables per unes altres, el seu cant no pot ésser dut més ençà de les...

Sota la noble expandida tendresa dels arbres de França, consirós vora el curs just i fidel dels seus rius, he volgut donà' a l'a...

Volia l'estel, collia l'espina. Tast de paradís, sols regust de mirra. Si volia el foc, ai cendra mesquina! Cercava la llum...

Si em prenies un sospir un altre se'n seguiria; després vindria el tercer, després ja em descomptaria... No vull mai més que el do...

Presonera d'uns instants ara faig la meva via entre records i perfums d'uns estels de plata fina, d'una cançó del torrent...

Vas donar tot el perfum, oh rosa, al florir de l'alba. El jardí restà embaumat, tu fores un xic més blanca. Agonitzes lentame...

Em prengueres un amor, jo de grat te l'ofrenava. La joia d'aquells instants l'absència l'ha feta amarga. Em pren...

Infla les veles, veler, deixa enrere ports i platges; tots els camins són oberts a la joia i als oratges,         ai dolor! Ille...

               A Carles Riba Dèiem: la Nit!, en una nit oberta Al rost del Temps, més enllà del morir, Quan les negres frescors són un f...