A Maria Àngels Anglada És a Vilamacolum on s'alça l'esglesiola que desfà garbes de llum i entremig dels camps s'isola. Pedra e...

La bona cançó, la de l'aigua clara, la de l'oratjol entre el verd pinar, la del nin dormit que canta la mare, la bona cançó voldria ...

La claror verda de la tarda m'atura al límit del neguit com una música de flauta per les agulles dels sentits. La ratlla fina de les not...

Mai no he notat que a tu et calgués cap tint i així no t'he entintat la silueta. Et veia, o creia veure't, excedint l'erma ...

La miro, menuda com és, entre els meus dits, rodona i blanca com les llunes que pintava a escola quan no sabia que el dolor pren forma e...

Tot el que visc s'assembla a aquell poema que em creix de sobte a dins i s'apodera de mi i em magnifica. No soc jo qui cre...