Ens conduïres pels camins de la pau i ens nodrires amb el pa de l'amor; tristeses i joies, fadigues i enyor els agombolares ...

                              A la meva mare Parla'm de la vellesa, mare; de com admetre la caducitat del iogurt; del glaucoma insistent...

Allà, les ovelles nounades s'apilen a la cleda. En l'aire immòbil, platejat com l'aigua dins d'un vas, res no és gran o llun...

Quina mà creadora fa estranyes figures, arbres de llum, amb el pinzell del temps? Quin artista fa, de l'arc de Sant Martí paleta de colo...

El mestre del silenci va dibuixar una arrel. L'arrel es va estirar en arbre. L'arbre va envair el cel com una aquarel·la humid...

Pobres els pobles que només en coneixen una, el gel perpetu o la selva. D'altres han de fer la viu-viu amb dues, l'època de pluge...

Un poema comença amb delit i acaba en saviesa.                          Robert Frost. Traduït per a aquest blog. Dins del ll...