Tot es mou. Corrents d'aigua subterrània desgasten els nostres peus, com còdols. Sabem que tot passa i res no espera. Sabem que l'er...

llit d'un riu que fou i ara és còdol atrinxerat d'un entretemps incert i precari ara torneu, obreres del dir, insuflant-me una melod...

Trace de toi cairn sur le sentier passage sauterelles deviner tes pas les pieds dans l'eau rivière sur les galets glissants l'argile...

M'estimo l'impalpable: l'aire blau de les pedres, l'ombra del nen que juga sense trucs a l'escull, l'interludi fugaç...

còdol tants com estrelles als teus hemisferis com cadascú qui et contempla vora el riu i en el teu sacsejar-lo ens reverberes un...

L'hivern clos perdia espai. Se'ns han fixat estàtics els instants, callats. Cap còdol no sentim, no es despulla tardà el matí de...

L'aigüat sobtat ens aillà del temps. La foscor va cloure el món i la mar esdevingué una esfera tallada pel llampec. Déus mediterranis...

A través d'aquests ulls he vist els rius de la muntanya, els cims nevats, els boscos fràgils. L'aigua que rellisca tot baixan...

Vora el llac, sento Txèkhov, Bernard Shaw, Bertold Brecht i Elmer Rice. Les seves veus s'ajacen a la sorra, omplen els còdols grisos...

Catifa d'anemones blanques com un llençol brodat d'estels, làpides cobertes de líquens i heures, posen uniforme a tants se...

Jo no decideixo. Els àtoms es tornen sorra, La sorra forma còdols, Els còdols es transformen en lletres, Les lletres germinen, treuen ...

Un capbussó, al mig del corrent: aturo la mirada en un ocell robust de blanc pitet sobre ventre de color bru, i negre dors, que des d...

La boira matinera de l'hivern s'ha emportat la blavor del seu esguard, bressol de somnis de tants dies clars, on els miratges er...

Flama deguda a l'aire que compta cada espera. Arran d'embocadura, abelles mortes, còdols colgats i un far meditatiu, algunes c...

No hem posat nom a les pedres. Ens precedien. Ens havien esperat. Amoixar-nos com còdols. Ens fa l'aigua. Mira aquest nucli d...