He trencat amb el passat, he desat llibres i pensaments. Ja no existeixen i han estat matèria: la percepció de l'ego. A les lleixes hi r...

Si el sol puja escaletes ens mullarem demà. Tot just la pluja alerti el gall del campanar pel clar de les gateres s'esquitllaran els gat...

Sèiem al balcó i ens ho dèiem: mira el far de Salou, i més enllà el de Buda. Cap al nord, a la Torre, també, n'hi havia. Els volíem de p...

Vens de lluny. El temps et pesa. Passa avant i fes camí, que la vellesa no es desa. Qui la té, l'ha de lluir. Ramon Cabanas i Antich. El...

Desordenem els sentiments per ordre d'intensitat alfabètica. L'amor és un caos ben dolç que ens convida a perdre'ns en alg...

D'aquest instant, en quedaran només uns pocs rastres llunyans, somnis, records que el pas del temps tornarà incomprensibles. Pe...

Desar la llum com una tela antiga amb el paper que calla en el calaix i obrir la veta de paraules certes entre panteres negres com un pun...

potser per assolir el cim no has de badar massa. potser has de desar dins dels ulls la imatge eterna de la neu i la filigrana del gel ...

Al final, quan ja el poeta no tingui res a dir i els seus versos no commoguin, escriurà un darrer poema dreçant, amb els seus úl...

I recordem, ara que hi som a temps, que tot allò que desitgem conèixer ens exigeix, necessàriament, un viatge al centre de nosaltres m...