Oh, solitud, més que calmada, tensa; no buida, ni farcida de silencis, sinó xopa d'amor i de recances!             Illa mare...

Flors i barrets i ungles i portes creixen enfora. Si mai creixen endins és perforant el túnel terrós del dolor. Un dolor que coneixen...

El vell que ha hagut de recordar els seus amics que mai no van tornar dels camps, és el pare. Ha plorat als meus braços amb llàgrimes de san...

La vida és l'única manera de cobrir-se de fulles, agafar aire a la sorra, elevar-se amb les ales; ser un gos, o acariciar-ne la càlida p...

Et sé la veu quan parles amb les fulles. Et sé la carn quan t'estripa l'hàbit la cua d'un bou. Et sé el glatit quan peles alls p...

Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre... Un altre país fora casa teva, i diries «sí» en una altra lle...

Si pogués arrencar d'aquest món el dolor en faria encenalls i cremaria per sempre, cortina de boira i fum. Si pogués entendre el vol del...

Per arribar a Platja Fonda cal descendir per la llarga escala de pedra. La lentitud esclata com un desfici fosc de mar: hi ha el cos i el do...

passar la llum de vers en vers, de fosca en fosca. sentir la por entre les herbes que els déus obliden. escoltar la veu de l'ombra al co...

Mireu amb els meus ulls, vosaltres que no hi sou, que us heu mort esperant la claror d'aquest dia. Jo he vist explotar el tanc que es...

Un dia vaig escriure un llibre i hi vaig posar en cada ratlla molt d'amor i de dolor, tal com són escrits tots els llibres que els ...

Parla'm com qui parla amb el mar, així, pausadament viva i assedegada, abstreta amb els parpells endins de tu mateix, sigil·losa i n...

Tantes veus sense resposta, tant de dolor innecessari, tanta vida interrompuda al xoc brutal de la barbàrie!... Què justifica les obscu...

m'agradaria preguntar i saber per què feu el mateix sempre per què? sabent-ho tot feu el que heu fet abans i heu causat dolor. ...

La dolça remor del mar a l'esquena i el crit amargant de la pistola al davant; les ales de bronze dels avions i el sol que en...

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen, han canviat entre elles escombres i varetes. I amb cucurull de nit i tarot de poetes ...

Thomas Bernhard Hi ha tanta pena al món, tan sofriment, tanta ànima esqueixada, tant cos martiritzat...! No cal pas ser feliç, nomé...

Una paraula tendra, una dansa que es rebel·la, el blau indescriptible a la mirada. Un gran dolor i un desig immens de viure. ...

Dues mans boten foc a una muntanya on de fa temps els margallons esperen la condemna, com grans ramells de dits en prec gregari. Mentre,...

enmig de la pols eterna de la història . Marc Granell Sublim infàmia, la de la fam encarnada en uns cossos diminuts: cinc pams i esc...