Com un fruit del silenci amb ales de solitud, com planta pionera he arribat a aquesta illa blanca. Quantes bufades de vent! Quantes tempeste...

  Vingueres  de  molt  lluny.   La  teva  faç, com  la  del  sol,  refulgia  tot  mirant  a Orient.   Jo  només  tenia  la  certesa  de  la ...

El Jo que se m'imposa gairebé com un deure arrasa amb les idees actituds i conceptes desallotja la pensa desocupa la ment ...

El so discret i esmorteït del fruit caigut de dalt de l'arbre, entre la música incansable del gran silenci al bosc humit.               ...

Com el vi d'anyada*, així van ser els començaments d'aquell feminisme protagonitzat per unes dones que volíem trencar cadenes. On só...

Allà, les ovelles nounades s'apilen a la cleda. En l'aire immòbil, platejat com l'aigua dins d'un vas, res no és gran o llun...

Al maig el Conflent és un mar tot verd. És un mar fet d'herba i de rama nova; cada any, en poc temps, el pla n'és cobert i després l...

Com un fruit que mostra Obert pel mig La frescor del centre Així és el matí Dins del qual jo entro —————————— Manhã Com um fruto que mostra ...

A la riba del llac blau de la vida són cossos els núvols blancs dels fills carnosos del sol: l'ombra ja és al darrere, cadena de muntany...

                 A Josep Palau i Fabre Calladament plou sobre els camps: Déu es prodiga. Els arbres duen malenconia i soledat en la nuesa de...

Amaga les teves mans primavera dels morts fetillera d'urnes i de jaços mandrosa amant de torpors i de somnis. Entre els sons es distinge...

L'ull endeví, color de poma al punt, ala d'ocell que cap vent no sosté, inventa gorgs amb un cel d'aigua al fons o segueix rutes...

Sé d'una cançó  que no em costà aprendre sense anar a lliçó: que el prat era tendre, l'ocell inquiet, altes les estrelles, el bosc u...

L'aire de salut que et besa tendres fulles t'ha donat; abrivada jovenesa, poncellada a bell esclat, i supera la dolcesa la fre...

Pogués a la teva ombra, mon lledoner amat, saltant mig segle enrera ─ per tu mig segle envant ─ desfer la torbonada que a mort et va p...

Dones, figuera, quan l'aire rutila, bosses de mel a l'amic i a l'estrany; mar, casa i horta coneix i vigila la teva soca de ...

Somni endins planto el pensament, lliure d'angoixa i de nostàlgia. I velles imatges, que ahir em foren turment, em són dolç fruit ...

El mestre del silenci va dibuixar una arrel. L'arrel es va estirar en arbre. L'arbre va envair el cel com una aquarel·la humid...

Filtra la tija el desig de l'alçada. Un sol calent n'ha alimentat el fruit i bull a les arrels el neguit suculent d'una t...

Xufles secardines, berruguetes fines de dolçor suau, xufles remullades, tendres i estovades, rosega-us em plau, puix vostra carn fran...