Estens la mà al fred de la nit, al plor de l'infant que fores i que retorna en la soledat. Aquí gemega la vida i es plany de si mateixa,...

Enmig dels tarongers, la planura s'estén fins al límit enaiguat dels arrossars. Diuen que Joan Fuster venia aquí sovint, caminant des de...

D'una riba a l'altra, els mots, com un riu, van regant els arbres, la terra, el món: el viure hi germina, pàgina fecunda, natura fer...

   La terra sent la joia de la fecunditat quan dins del solc germina la grana del bon blat.    La terra sent la joia de la maternitat...

Alguna nit ─que l'endemà fos festa podríem asseure'ns, tu i jo, a taula, i deixar-hi el feix de noses que ocultem. Embrancar-nos...

És en aquests rars moments en què romanc absent quan realment soc. Tota aquella qui es desprèn de la lletra entrada amb sang. Tot...

                     No tremolis de fred. No tremolis de res.                                                         Joan Vinyoli Aves...

L'arbre que fa pedres se sent marginat pels arbres fruiters. Educar en la puntualitat de germinar. De germinar el que sigui. ...