Dessobre la terra dura anava fent ma drecera. Passava el vent, sorollant la canyes de la riera; el vern era sense fulles i seca la ginestera...

Vent i aigua, la imatge, fora. Crepuscle, incendi, xiscladissa d'ocells en paral·lela línia. Primeres ombres s'abaten sobre el pont....

Collí dos pètals de rosa, un àngel, i els va bufar; un altre, com qui no gosa, amb l'arc iris els pintà. Volo damunt la flor morta, jo, ...

La ciutat esfullant-se a la gola oberta del bosc. Mudes, les branques dels cards s'hi adormen. Funestes com la nit les conques se m'...

Fan, fan, fan els petits putxinel·lis fan, fan, fan. fan tres voltes i se'n van. Nota: "Els putxinel·lis" es cantava per a fer...

S'acosta la remor d'una multitud   fora que siguin cavalls   corrent per les teulades sabates   frisoses de tocar l'eternitat ni...

Diré llimones, pomes rosades, roses, sal i petxines, i es pensaran que passes entre els jardins i l'ona. De: Calidoscopi de l'amor C...

Herba dallada ja so. Dalt d'un carro viatgera trontollo per la drecera i em migraré en un racó. Jo que veia -i és millor- fruits rodons ...

Veig una abella damunt el romaní. Olor de mel. De: Mi Simfonia d'haikús . 2024. P. 41 Text de Dàlia Mora Presas. Il·lustracions...

a cap lloc tindrem por amb les espelmes a la llum de la lluna a cap lloc tindrem por mentre hi hagi les paraules en calma a cap lloc tindrem...

Esdevinc petit i silenciós. M'entaforo allà. al meu racó, entre llibres de roba i cartró, i un coixí lila i esponjós. Romandré immòbil i...

T'ompliré el bressol      de palleta fina sense gens de boll,      sense gens de pols. Encendré un bon foc      perfumat d'espígol p...

Les ovelles són núvols: volen lluny quan dormim. S'escapen dels teus somnis quan descanses al llit. De: Poemes rugents Leire Bilbao. Bès...

Quin color té l'alegria? Jo diria, el de taronja madura, el de ginesta florida, el de rosella del blat... amb olor fresca d'espígol,...

Fa un dia rúfol, avui. La petita es neguiteja, es belluga, es remou, massa hores engabiada. «Juga un xic», li diu el pare. Se'n va cap a...

mira't el cos xiuxiueja no hi ha cap casa com tu ー gràcies De:  florir Rupi Kaur. El sol i les seves flors . 2018 Il·lustracions de ...

Ensumava jo un bolet perquè feia bona olor, quan vaig veure un barrufet que venia amb un bastó: «Fuig d'aquí, gegant malaire!, casa meva...

Aigua gelada en els pols; aigua que brolla als ullals; aigua dolça a les llacunes; aigua salada a la mar; llàgrimes d'aigua a le...

                    quan la Momerota,                amb cap de cartró negre                       i vellut granatós       ...

"Com ella se veu allargada dins aquella caixa, dins una cambra tan magnífica, davant el Rei, mirà i mirà, i quedà com astorada. - ¿Que ...