Ondée fertile

Ondée fertile
lever avant l'astre
col embrumé
perle d'eau
la pluie s'est arrêtée
le calme s'invite
saisir l'instant
la musique du vent

 

Laetitia Gaudefroy Colombot. La musique du vent. 2019

Cançó

Dessobre la terra dura
anava fent ma drecera.
Passava el vent, sorollant
la canyes de la riera;
el vern era sense fulles
i seca la ginestera.

A la vora del camí
hi havia la casa clara,
oberta com un germà
i tèbia com una mare.
Jo duia closos els ulls
i feia d'esma la passa.

A la vora del camí
hi havia la bona herba,
el corriol amagat
i el dring suau de l'esquella.
Un ocell ratllava el cel
i ni el sentia ni el veia.

Però m'has donat la mà,
amiga, i el cor s'enjoia:
damunt la vinya s'ha alçat
en ample vol una alosa,
el sol és dolç com la mel
i a l'arbre li ha nascut ombra.

Tomàs Garcés. Vint cançons. 2023

"El miracle d'aquelles Vint cançons" d'Àlex Susanna.
"Pròleg a la tercera edició" de Carles Riba.
"Pròleg a la quarta edició" de Tomàs Garcés.

Vent i aigua

Vent i aigua, la imatge, fora.
Crepuscle, incendi, xiscladissa d'ocells en paral·lela línia.
Primeres ombres s'abaten sobre el pont. Suspés,
l'adagio es trenca i el foc belluga entre les bigues
boscans silencis. La fràgil curvatura
de calç blavenca, ressò mediterrani,
proposa fugides, llençols blancs desfent-se vidre enllà.
Fidelment, arcaics signes afermen la memòria,
escriptura joiosa sobre antics papers esgroguissats.

De: V - Amb una brasa als dits

Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica. 2017. P. 133

Edició: Andreu Subirats i Toni Cardona.

Pròleg d'Andreu Subirats.

Epíleg d'Albert Roig.

Conté il·lustracions de diversos autors.

Papallona

Collí dos pètals de rosa,
un àngel, i els va bufar;
un altre, com qui no gosa,
amb l'arc iris els pintà.

Volo damunt la flor morta,
jo, flor viva i vacil·lant;
i si vull, de tant en tant,

fulla soc, en branca forta.

Ocell voraç, de vegades,
medita vils emboscades
pressós de bec i amatent:

però inconscient i atordida
li defujo l'envestida
i no pas expressament.

Mercè Rodoreda. Bestiari i altres poemes. 2008 

Il·lustracions de Montse Ginesta.

Edició de Marta Nadal.

La ciutat esfullant-se

La ciutat esfullant-se
a la gola oberta del bosc.
Mudes, les branques dels cards
s'hi adormen. Funestes com la nit
les conques se m'esquerden.

                { v }

De: Bec de fang

Mireia Casanyes Dalmau. L'ombra forana. 2021

Il·lustracions de Mireia Casanyes Dalmau.

Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2021

Els putxinel·lis

Fan, fan, fan
els petits putxinel·lis
fan, fan, fan.
fan tres voltes i se'n van.

Nota: "Els putxinel·lis" es cantava per a fer bellugar i accionar les
manetes dels nens com si fossin titelles.

Actualment seria vàlida de la mateixa forma.

Cançó infantil 3-4 anys.

Virolet Sant Pau : cançons populars catalanes per a nens i nenes de 2 a 5 anys : seleccionades
i adaptades per Montserrat Busqué i Barceló. 2008. P. 31

Il·lustracions de Montse Ginesta.

Harmonitzacions: Joan Figueres.

Veus: Nens de l'Escola de Música de la Garriga: Miqui Giménez, Roser Cabacés, Joan Figueres.

Pròleg a la primera edició: Ireneu Segarra.

S'acosta la remor

S'acosta la remor d'una multitud   fora que siguin
cavalls   corrent per les teulades
sabates   frisoses de tocar l'eternitat
nins morts   amb ocells als ulls
que   les marees escampen arreu
dels meus somnis.

7

De: Tots els cavalls (2017)

Antònia Vicens. Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre. 2020

Il·lustracions de Lily Brick.

Pròleg de Jaume Pont.

Qüestionari Suda. P. 71-76 " d'Àngels Marzo i Torres, Josep Maria Rodríguez Cabrera.

Eugènia

Diré llimones,
pomes rosades, roses,
sal i petxines,
i es pensaran que passes
entre els jardins i l'ona.

De: Calidoscopi de l'amor

Carles Riba

Es troba en el llibre:

Llanterna màgica : antologia poètica. 2016. P. 22

Selecció, notes i activitats: Carlota Casas i Pep Paré.
Il·lustracions: Carme Solé Vendrell.

Herbes

Herba dallada ja so.
Dalt d'un carro viatgera
trontollo per la drecera
i em migraré en un racó.

Jo que veia -i és millor-
fruits rodons de la pomera
i la lluna tafanera
amb sa mel sense dolçor.

Entreveig el que m'espera:
ull irat de masovera
i menyspreu de ca liró.

Soc bri verd i el groc ja em taca,
dintre el ventre d'una vaca
aniré d'un bot i amb por.

I

Mercè Rodoreda. Bestiari i altres poemes. 2008. P.45

Il·lustracions de Montse Ginesta.

Edició de Marta Nadal.

Veig una abella

Veig una abella
damunt el romaní.
Olor de mel.

De: Mi

Simfonia d'haikús. 2024. P. 41

Text de Dàlia Mora Presas.
Il·lustracions de Delphine Labedan.

"Sobre el llibre" i "Proposta d'escriptura" de Montse Maestre Casadesús.
Epíleg "Disset síl·labes, només" de Miquel Desclot.

Brilla l'espelma

a cap lloc tindrem por
amb les espelmes
a la llum de la lluna

a cap lloc tindrem por
mentre hi hagi
les paraules en calma

a cap lloc tindrem por
si tu i jo som aquí
a ritme de vers

De: Silenci

Simfonia d'haikús. 2024. P. 80

Text de Dàlia Mora Presas.
Il·lustracions de Delphine Labedan.

"Sobre el llibre" i "Proposta d'escriptura" de Montse Maestre Casadesús.
Epíleg "Disset síl·labes, només" de Miquel Desclot.

Ser un ratolí de biblioteca

Esdevinc petit i silenciós.
M'entaforo allà. al meu racó,
entre llibres de roba i cartró,
i un coixí lila i esponjós.

Romandré immòbil i neguitós
fins que desfili el darrer nadó.
Sé del cert que, de nit, en la foscor,
a la biblioteca, hi ha sarau gros.

Hi són tots els meus amics: Jim Botó,
Nana Bunilda i Celestina,
Trencanous, Pippi i en Rovelló.

La Mary Poppins, la Clementina,
l'Elmer, els contes de mel i cotó,
els Mumin, Xola i Ottolina.

Hi haurà viatges en coet i camió,
tràngols al bosc i a Cotxinxina,
confidències, jocs i acció.

Tocar el cel amb els dits. 2020

Text de Pep Molist.
Il·lustracions de Christian Inaraja.

Non-non de Nadal

T'ompliré el bressol
     de palleta fina
sense gens de boll,
     sense gens de pols.
Encendré un bon foc
     perfumat d'espígol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
     amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
     mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
     borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
     amb la veu més dolça,
i quan ja t'adormis
     et besaré el front.
Després, de puntetes,
     tancaré la porta
perquè no et desvetllin
     els sorolls del món.

De: Festes

Bon dia, Poesia! 2013

Text de Joana Raspall.
Il·lustracions de Montse Ginesta.

Núvols

Les ovelles són núvols:
volen lluny quan dormim.
S'escapen dels teus somnis
quan descanses al llit.

De: Poemes rugents

Leire Bilbao. Bèsties, poemes i altres bitxos. 2021

Poemes adaptats per Jaume Subirana.

Il·lustracions de Maite Mutuberria.

Quin color?

Quin color té l'alegria?
Jo diria,
el de taronja madura,
el de ginesta florida,
el de rosella del blat...
amb olor fresca d'espígol,
d'aufàbrega i clavells dobles...
i gust, com de ceba tendra,
de raïm, de brot de menta
i rom amb sucre cremat. 

De: Sentiments

Bon dia, Poesia! 2013

Text de Joana Raspall.
Il·lustracions de Montse Ginesta.

Llegir

Fa un dia rúfol, avui.

La petita es neguiteja,
es belluga, es remou,
massa hores engabiada.
«Juga un xic», li diu el pare.

Se'n va cap a la cuineta
sense ni mica de ganes
de fer sopes per a la nina,
i encara menys de banyar-la.

Tombada sobre l'estora
amb la pluja per companya,
entre un escampall de llibres,
tria aquell que més li agrada.

Treu de sobte el caparró
per preguntar-li a la mare
si llegir també és un joc.
Què li diríeu, canalla?

Surts a jugar?. 2018

Text de Núria Freixa Domènech.

Il·lustracions de Sofía Lana Martín.

Pròleg d'Isabel Ortega Rion.

mira't el cos

mira't el cos
xiuxiueja
no hi ha cap casa com tu

ーgràcies

De: florir

Rupi Kaur. El sol i les seves flors. 2018

Il·lustracions de Rupi Kaur.

Traducció de Bel Olid.

Els barrufets

Ensumava jo un bolet
perquè feia bona olor,
quan vaig veure un barrufet
que venia amb un bastó:

«Fuig d'aquí, gegant malaire!,
casa meva no és per' tu!;
que jo soc el Rondinaire
i no puc sofrir ningú!»

Porta el barrufet Bromista
una capsa de regal;
me la dona i es despista,
i fa un pet fenomenal!

Ara arriba el Pocatraça
amb pintura d'avions;
ara fa una mala passa
i em tenyeix els pantalons!

Veig el barrufet Poeta
que fa versos sens parar;
li demano una ajudeta,
i em barrufa un cop de mà.

El Golafre, amb panxa inflada,
duu castanyes i pinyons;
ja fem una castanyada
i amb el Músic fem cançons.

Ricard Bonmatí. L'any tirurany. 2003

Il·lustrat per Roser Rius.

Versos banyats

Aigua gelada en els pols;
aigua que brolla als ullals;
aigua dolça a les llacunes;
aigua salada a la mar;
llàgrimes d'aigua a les galtes,
aigua de pluja als bassals.

Sense aigua el món seria
un lloc desert, inhumà.

He volgut que aquests versos
d'aigua estiguen amerats.
Per això, pots comprovar-ho:
m'han eixit versos banyats.

Fina Girbés. Versos banyats. 2017

Il·lustracions de Jorge del Corral.

Pels camins del Maresme

                    quan la Momerota,
               amb cap de cartró negre
                      i vellut granatós
             d'antiga cortina de teatre,
                   baixa dels turons
         d'entre horts, canyes i rieres,
            sota l'esguard de Burriac
              i l'horitzó blau del mar.

           Marinada d'una tarda d'estiu
amb els grups d'animació Barrila i Tramvia,
                       pujant la riera
     amb xanques, cuques, música i ninots.

Heribert Masana i Soler. Sota pampallugues. 2016