L'endemà de Vandellós

«Aquesta mar havia estat blava,
innocent la seva escuma
cavalcada d'infants riallers.

Olives de soques antigues
oferien crineres de seda
verd i plata a la pinta del vent.

Ocells blancs arribats abans d'hora
s'avançaven a la primavera
els jardins d'ametllers ja florens.

Quina olor se sentia a les vinyes
els capvespres daurats de veremes,
pau i treva signada amb l'hivern!

Aquesta pàtria havia estat bella.
Ho era tant, que la veia petita
un poeta amb el nom d'un vell rei.»

El silenci va cloure aquí els llavis
no escoltats, l'endemà de l'incendi.
L'endemà, el dia abans del no-res.

Maria Àngels Anglada

Es troba en el llibre:

Paisatge emergent : trenta poetes catalanes del segle XX. 1999

A cura de Montserrat Abelló, Neus Aguado, Lluïsa Julià i Maria-Mercè Marçal.

Epigrames

El meu epigramatari
farà somriure a tothom
excepte al destinatari.

No hi ha albada sense llum
ni rosa sense perfum.

La terra negra al jardí
i el pedruscall al camí.

Crida el metge si no ets mort
i, ploguent, no reguis l'hort.

Si al pròxim traeix l'enfit
no li diguis: -Bon profit.

Qui de llibres bons fa estoc
sap que el saber ocupa lloc.

Toca més de peus a terra
el regidor de l'esquerra.

L'avi et deixa sense un ral,
la tia et pren la verema,
però ja t'han donat un tema
per a la tesi doctoral.



Una selecció per a aquest blog.

Carles Fages de Climent. Epigrames. 2002